«No queda una altra que mirar endavant»

Després del partit davant el Barça Atlètic, tocats pel resultat, alguns dels jugadors del primer equip van estar d’acord en afirmar que havia estat una llàstima haver patit un final tan cruel, si bé només tenien que paraules d’agraïment a l’afició per l’estima que els havien donat durant tot l’any.

«És una llàstima perquè es pot dir que hem mort tocant a la riba, quan teníem el flotador a tocar», deia Máyor un cop havia acabat el partit, i afegia «no ens hem de quedar amb aquesta imatge, ens hem de quedar amb la gran temporada que ha fet aquest equip, i agrair a l’afició que ha estat increïble i magnífica. La veritat és que la temporada que hem fet ha estat inoblidable per al club i per a l’afició, la llàstima és que no s’ha pogut culminar amb l’ascens.»

«Després de tant treballar ens tornem a quedar amb cara de tontos», destacava Morales, alhora que afirmava que «estem molt orgullosos del que hem fet. Ningú ens pot retreure res, hem fet un gran play-off, una gran temporada i al final el destí ens ha tornat a jugar una mala passada.» El porter explicava que «hem lluitat contra moltes adversitats. Quan no ha estat l’àrbitre han estat coses externes. Marxo tranquil, hem fet un bon treball, no hem culminat la temporada com hauríem volgut, però potser no tots hem remat cap al mateix costat».

Aday també va comentar com se sentia després del matx, que va qualificar com «el partit més important de la meva vida i estic encantat d’haver-lo jugat al Sant Andreu». L’extrem recordava que «és un somni des de petit que es va complint, buscant estar al nivell més alt possible» alhora que afegia: «No se’ns pot demanar més. El problema d’arribar a l’últim dia és que t’emportes el millor o el pitjor. Però de tot es surt endavant, és un pal molt dur, però no queda una altra que mirar endavant.»

Miguélez, per la seva banda, parlava de mala sort: «Portem tot l’any esperant un moment com aquest però al final no ens hem sortit. No hem tingut sort en els moments puntuals. Ha estat com remar contracorrent. Tots els que hem estat dins estem molt orgullosos dels companys. Ho hem donat tot durant l’any, però no hem tingut sort»

Xavi Moro definia el moment com «un pal molt dur», i s’explicava: «Sap molt de greu per l’afició. Els jugadors, per un club passen, però l’afició sempre està allà. Ara sentim impotència.» Sobre la temporada, el mig parisenc deia que se li feia complicat valorar-la: «Ara és molt difícil valorar-la. Ens ha faltat la cirereta. Estem molt fotuts»

Rueda, per la seva banda, parlava de crueltat: «El sentiment que tinc clavat al cor és el de crueltat perquè, en el més o menys futbol que pugui portar a l’esquena, no havia vist mai un play-off tan digne i que no tingui cap resultat.» El central andalús afirmava que ara «toca esperar, lluitar, i sobretot, aixecar-se». Respecte a la temporada, el Pisha comentava que havia estat «un autèntic plaer jugar amb aquest equip. No haver aconseguit l’objectiu fa molt de mal, perquè és molt difícil muntar un grup tant humà».

Tarradellas recordava que «ens ha tocat viure-ho dos cops aquest any, que encara és doblement cruel. Si l’altra eliminatòria havia estat complicada, aquesta encara ho ha estat més. I l’afició també ho ha viscut dos cops, que és el més fotut. Nosaltres estem tocats, però hi ha gent que porta 30, 40 o 50 anys de soci que ha anat a camps de tercera i de primera catalana i que això ho vivien amb molta il·lusió». També creia que el futur els faria valorar el que havien fet: «Arribats a aquest punt, la gent ho veurà d’aquí un temps, però ara és molt complicat veure-ho així.»

«L’afició és increïble»
Si en alguna cosa estaven tots d’acord era en agrair-li a l’afició el suport que els havia donat durant l’any. «És increïble aquesta afició: les seves ganes, la seva il·lusió i la gran gent que són. Després de dos pals així és difícil que l’afició et segueixi recolzant», explicava Máyor, i Rueda no trobava les paraules: «Això que fa l’afició és increïble… al final és futbol, uns riuen i els altres ploren, i a nosaltres ens ha tocat plorar.»

Morales comentava que l’afició es mereix «de l’1 al 10, un 12 o un 13 per anar més acord amb mi! Si l’ascens no ha pogut ser aquest any, tant de bo es pugui aconseguir l’any vinent i, si a sobre estem aquí, molt millor»; Miguélez també els agraïa el suport: «Un 10 o un 11 per a ells. Tota la temporada recolzant-nos… la veritat és que també ens fa mal això per ells», punt que compartia amb Xavi Moro, que explicava que li sabia «molt de greu. Han estat recolzant-nos tot l’any. Els teníem en ment, volíem pujar per aquesta gent, però no ha pogut ser».

Aday destacava que aquest suport «és el que t’emportes, el que recordaràs. L’afició ha estat recolzant-nos durant tota la temporada i fins a l’últim minut», i Tarradellas els reptava a continuar igual: «Algun dia tindran el premi que aquesta temporada no han tingut. Amb una afició així tard o d’hora acabes assolint els objectius.»

Més en

Carlos Craviotto s’incorpora al Sant Andreu

Premsa18 de novembre de 2019

Victòria del Femení A i derrota del Femení B

Premsa18 de novembre de 2019

Valuós empat del Juvenil A (1-1)

Premsa17 de novembre de 2019

Gerro d’aigua freda (2-0)

Premsa17 de novembre de 2019