2011, un any de molts canvis

El Sant Andreu ha patit moltes transformacions en aquests 12 mesos. Poc té a veure el club que començava l’any 2011 al gener i el que ara l’acaba. Plantilla, cos tècnic, directiva, pressupost, objectius… tot ha canviat en un any marcat per aquesta transició i l’adaptació a la nova realitat.

L’any 2011 que avui tanquem va començar molt bé pel Sant Andreu. Tot just el dia 2 de gener, en una visita complicada com era Castalia, els andreuencs es van imposar per 0 a 1 al Castelló amb un gol d’Albert Manteca. Un gol i una victòria que feia tornar a somiar després d’haver acabat el 2010 amb una ratxa molt i molt negativa, de 9 partits consecutius sense conèixer la victòria. Precisament una victòria al Narcís Sala contra l’Ontinyent per 1 a 0 en l’últim partit de 2010 i aquests tres punts contra els orelluts redreçaven la situació. El Sant Andreu començava la segona volta amb 28 punts.

L’equip es va reforçar al mercat d’hivern amb Cristian Valle i Enric Tarrés, dues peces més per l’esquema defensiu. La irregularitat però va fer que en la segona volta es suméssin al final 27 punts i el Sant Andreu acabés la lliga amb 55 en la setena plaça. Un final enganyós, doncs tot i la poca regularitat hi va haver opcions de play-off fins a tres jornades pel final, quan l’Orihuela es va imposar per 0 a 3 al Narcís Sala i va esvair la possibilitat de jugar la promoció.

Els de Natxo González van encadenar una ratxa d’onze partits consecutius sense perdre, amb quatre victòries i set empats, però en la recta final només van sumar 9 punts de 30 possibles, fet que els deixava fora de tota opció. L’entrenador basc, després de quatre anys al club, s’acomiadava agraït al club i a l’afició per tot el que havia pogut viure.

Un altre canvi destacat es produïa a la llotja. Els antics dirigents fugien i s’obrien les portes per Manuel Camino i la seva directiva, que arribava carregada d’il·lusió i amb ganes de fer les coses ben fetes. La primera notícia, el nou entrenador. Piti Belmonte, procedent del Sant Cristòbal de la Primera Catalana, es faria càrrec de la banqueta quadribarrada al costat de Manel Martínez.

La plantilla era llavors encara una incògnita, però amb el pas dels dies es van anar desvetllant quines serien les noves cares d’aquest Sant Andreu. Per tongades, els jugadors anaven passant per les oficines a signar els seus contractes i s’anava confeccionant una plantilla molt jove però amb molts noms il·lusionants. D’altra banda, Morales, Moyano, Luis Blanco, Tarrés i Enric Tarrés firmaven la seva renovació amb el club. Sumats als 15 fitxatges (Pau, Fran Grima, Melo, Borja, Dídac, Arnau, Rubén, Marc, Nando, Carroza, Xavi Jiménez, Marcos, Eloi, Nakor i Quim Araujo), i als dos juvenils (Ángel i Héctor), confeccionaven una plantilla totalment renovada i amb una mitjana d’edat de tan sols 24 anys.

Treball, treball i més treball. Això és el que van trobar els jugadors en la pretemporada, amb moltes dobles sessions per posar-se a to de cara un any molt exigent. L’equip va superar dues rondes de la Copa Catalunya, contra el Prat i l’Europa, i va quedar exempt per sorteig de jugar la primera ronda de la Copa del Rei.

Començava la lliga. Un recent ascendit, l’Andorra, s’emportava els tres punts del Narcís Sala. L’equip no havia estat gens malament, però amb tant poc temps junts, encara no era un bloc. Com és lògic i normal amb 17 jugadors nous, això va trigar unes jornades en arribar. Tampoc hi va haver sort en el primer desplaçament a Maó, on es va perdre per 1 a 0 contra l’Sporting, ni a la segona ronda de la Copa del Rei, on l’Orihuela es va classificar guanyant per 0 a 1. Faltava trobar el gol, i aquest va arribar a la tercera jornada, en l’empat a 1 contra l’Ontinyent.

L’equip es va treure l’espina de no veure porteria i les coses van començar a sortir. Els andreuencs van encadenar 9 jornades consecutives sense perdre, amb 4 empats i 5 victòries, quatre d’elles de manera consecutiva i brillant. L’escalada de posicions a la taula era un continua i fregàvem la zona de promoció. A tot això, el Castelldefels es va imposar en la tercera ronda de la Copa Catalunya després d’un partit on van jugar molts juvenils i van poder debutar fins i tot dos cadets.

Tornant a la lliga, era clar que mantenir una ratxa com aquesta a la 2a B és molt difícil, i més si has de visitar L’Hospitalet. Tot i fer un gran partit i donar la cara, la bona dinàmica de resultats es trencava en caure per 3 a 2. Després venia Huracán, un partit molt estrany i amb molts condicionants extra esportius. Els de Piti Belmonte es van avançar per dues vegades en el marcador, però Huracán va saber reaccionar i llavors, amb 2 a 3, el partit es va haver de suspendre per la pluja. El desenllaç, quinze dies després, tots el coneixem. Quan l’equip preparava la remuntada, l’única situació no prevista, una expulsió només començar els 22 minuts que restaven per disputar-se, va posar-ho impossible.

La lliga continuava i es va aconseguir una gran victòria a Manacor, per 1 a 3, però un Llagostera en alça i un partit a Gandia que podia haver tingut qualsevol signe, van colpejar l’equip amb dues derrotes. Aprenent de les errades es va viatjar a Lleida, amb una seixantena d’andreuencs acompanyant l’equip, i es va poder arrencar un punt en un altre bon partit en el que va faltar sentenciar en el moment precís.

Per tancar el 2011 un altre empat. En aquest cas a zero contra l’Orihuela i al Narcís Sala, un altre partit on els andreuencs van merèixer més però on no van trobar premi més enllà de les boníssimes sensacions que ens deixava el partit.

Tot plegat ens deixa amb 24 punts a un partit d’acabar la primera volta. Tot just un punt menys que a la jornada 18 del curs 2010/2011 i amb una segona volta que promet emocions molt fortes.

Us desitgem un gran any 2012!

 

 

Per a més informació podeu contactar amb premsa@uesantandreu.cat

SEGUEIX-NOS