La U.E. Sant Andreu a l’ofrena a Ignasi Iglésias

Com cada any el club ha participat en l’ofrena en record de l’escriptor andreuenc, qui fou conegut com el poeta del poble, en la data de l’aniversari de la seva mort, que realitzen les principals entitats de Sant Andreu.

Amb aquest gest el club vol manifestar un cop més el compromís amb la seva gent i amb el poble que ens acull, i retre homenatge al valor de la cultura i a aquells homes que en el passat van forjar la nostra història i el nostre present.

Ignasi Iglésias, fou conegut com el poeta del poble per les seves peces teatrals i poesies de caire popular, centrades en els problemes quotidians de la gent comú i en el seu dia a dia i actualitat.

Les seves obres tingueren un seguiment massiu al país de principis de segle XX i finals del XIX, amb un gran èxit de públic i un gran ressò social, i en el moment de la seva mort, en plena dictadura de Primo de Rivera el seu enterrament es convertí en un acte multitudinari de reconeixement a la seva figura i de reivindicació del seu pensament, es diu que amb més de 50.000 assistents.

Ignasi Iglésias fou un andreuenc molt actiu en la vida associativa de principis de segle, essent un membre destacat de l’Avenç Nacionalista Republicà, tan lligat al nostre club, doncs fou l’embrió de l’Avenç de l’Sport, passat del nostre club abans d’adoptar el nom d’Unió Esportiva Sant Andreu.

L’Avenç fou molt actiu defensant la flama del país en moments molt difícils com la dictadura de Primo de Rivera.

Per tot això, el poble de Sant Andreu de Palomar ret homenatge a aquest home brillant, i el club s’hi ha afegit aquest matí amb President, Vicepresident i alguns directius.

Us adjuntem un dels poemes d’Ignasi Iglésias:

Cant de vida
Camtem victòria, dona estimada!
Ja tinc parada
la nostra llar.
Es blanca, blanca; i assolellada.
Talment diries que està encantada
mirant al mar.Cantem hosanna, ma bona amiga!
Deixa que diga
qui no’m coneix.
Tot amant pobre, per molt que ho siga,
si pren exemple de la formiga,
la llar guarneix.
Riu, dona verge, cor-floridora,
prometedora
de fruit d’amor.
Tú, que ets alegre i alegradora,
canta’l fill nostre, que vé amb l’aurora
del teu rubor.Mira la terra, que és rïallera!
La Prîmavera
m’ha retornat.
Ja no’m fadigo ni’m quedo enrera,
tot i fent via per la dresera…
Ja m’he salvat.

[ II ]

L’ànima’m sento forta i ardida:
dret a la vida.
rient, em du.
Vola que vola, canta, agraïda,
perqué, amorosa, l’has redimida;
i ara és per tu,
tota per tu!

 

Per a més informació podeu contactar amb premsa@uesantandreu.cat

SEGUEIX-NOS