Rubén García: “La clau de l’ascens és la gran pinya que s’ha fet al vestidor”

Demà passat, el juvenil A de la Unió Esportiva Sant Andreu tanca la lliga. Serà el final, a una temporada de bandera. L’equip andreuenc ho fa amb els deures fets, havent aconseguit l’ascens a la màxima categoria de juvenils a tres jornades d’acabar el campionat. El retorn a la divisió d’honor -va descendir la temporada passada- és una fita molt meritòria per un equip molt compromès. El seu entrenador, Rubén García, és un dels grans artífexs d’aquest ascens. Fa balanç d’una temporada inoblidable

-Un ascens històric, oi?

-”Si ha estat molt difícil. La lliga ha estat molt disputada, a més aquesta temporada és un campionat més llarg que mai. Ha durat un mes que de costum. Vam començar a l’agost i encara no hem acabat. La temporada ha estat molt llarga, però també molt intensa. Penso que el que s’ha fet és molt meritori. Per sort, ho hem fet en l’any que s’havia d’aconseguir i és una gran alegria.”

-A nivell personal serveix per treure’s el mal sabor de boca de la temporada passada
quan es va descendir. Ho veu així?

Sí. La temporada passada només vaig estar set partits. L’equip estava enfonsat però vam guanyar al camp del Barça, a l’Europa, el Girona i ens vam creure que ens podíem salvar. A Balears, però es va esfumar el somni i vam descendir. És cert que la millor manera de superar un descens és tornar aviat. He gaudit molt malgrat la intensitat del campionat i si; és cert, m’he tret un pes de sobre.

-Són un equip que defensivament són una roca. No es caracteritzen per fer molts gols, però és molt difícil marcar-los. És aquesta una de les claus de l’ascens?

Penso que el més important és que durant tota la temporada hem sabut ser un equip. Vam començar sent 23 i acabem 25 amb l’arribada d’Eric Martínez i Carlos Olmo [tots dos fitxats en el tram final]. Tothom ha tingut molt clar el que havia de fer i ha sabut interpretar el seu rol. Les 10 victòries per 0-1/1-0 diuen molt del que som. No es tracta només d’un porter i una defensa extraordinària que els tenim. Es tracta de tot l’equip. Defensivament, aquí ha corregut tothom. A nivell de treball, veure aquesta gent és un espectacle per tot el que fan. Hem fet pocs gols. De fet, som el tercer equip que menys ha marcat; dos equips que baixaran han marcat més que nosaltres, però en canvi han encaixat el doble que nosaltres. Només l’Espanyol ha estat menys golejat que nosaltres. La clau d’aquest equip és que ha sabut competir. A més, ser molt intel·ligents i treballadors quan ens posàvem per davant.

-El millor atac, una bona defensa…

Això és competir. Amb l’1-0 o el 0-1, cada cop agafàvem més confiança i ho hem sabut aprofitar. Amb avantatge mínim, ja estàvem còmodes. En cada partit, sabíem que alguna oportunitat tindríem i que si érem capaços d’avançar-nos, seria molt difícil que ens remuntessin. Saber el que has de fer. Així, ha estat en els partits claus. Tres partits seguits en què vam fer el mateix. Al camp del l’Europa vam guanyar 0-1; a casa contra el Cornellà (1-0) i al Prat també 0-1. Hem estat molt forts de cap.

-Després de l’experiència del primer equip [va estar vuit partits al capdavant], i de l’ascens aquest any serà difícil d’oblidar no?

Primer de tot, he de deixar clar que no tinc res a recriminar-li al club ni a la propietària, ni als gestors. Els estic eternament agraïts per l’oportunitat que em van donar d’entrenar al primer equip, malgrat que m’hauria agradat haver sumat més punts. La sort és que, al final, em vaig poder acomiadar amb una victòria, en cas contrari m’hauria enfonsat. Pel que fa al juvenil… La temporada és molt bona. He de dir que aquí el merit és de molta gent. Quan a mi em van reclamar pel primer equip, el club va ser molt intel·ligent t i va actuar molt bé deixant l’equip en mans d Fredi (Fredi Osorio, el seu ajudant). Era donar continuïtat a una mateixa feina. L’equip estava en ascens i no s’havia de tocar res. Va ser un encert perquè els mateixos jugadors no volien que vingués ningú de fora. Aquest canvi encara va fer més pinya al vestidor. Fredi va fer una gran feina. Va sumar 13 de 18 punts que és una barbaritat i va donar continuïtat a la idea. Tots dos són del mateix perfil, quan no ha estat un, ha estat l’altre.”

-Un èxit compartit, oi?

Si de tothom. Tampoc em puc oblidar de Jordi [Hernández] o de Víctor [Vilarrasa] (preparador físic i preparador de porters) que quan vaig tornar al juvenil es van quedar al primer equip amb Miguel Álvarez. Estem fent un detall per tota la plantilla i els seus noms surten. No m’oblido de ningú. Hi hagut 25 jugadors i 12 membres del cos tècnic, que han fet de tot. Tothom ha ajudat molt. Ha estat una temporada amb molts canvis i molt ràpids però que s’han fet amb naturalitat dintre de l’excepcionalitat i que han afectat gent molt treballadora i que s’estima molt al club, això també ha estat clau.

-I la temporada que ve. Un nou repte.

  –Molt il·lusionat encara que ja et puc dir que tinc el cap com un timbal. S’ha de fer un equip fort i hem de treballar molt, tots ho tenim clar. De Barcelona i voltants només estan, a part de nosaltres, l’Espanyol, el Barça, el Cornellà i la Damm.. La resta són equips de primera o segona divisió: El Mallorca, el Saragossa, el Girona, el Lleida, el Nàstic… La lliga serà molt dura. S’han de fer cinc viatges a Mallorca que són desplaçaments sempre complicats. Competirem i esperem fer-ho bé. Estem fent un molt bon equip, pensant també en jugadors que puguin servir per al primer equip. Tots treballem colze a colze buscant el millor per l’entitat.

Més en

Plat fort al Narcís Sala

Premsa11 de desembre de 2018

Derrota del Juvenil A (2-4)

Premsa10 de desembre de 2018

Nou empat, amb gols, al derbi (1-1)

Premsa9 de desembre de 2018

La UE Sant Andreu visita el vaixell de Proactiva Open Arms

Premsa8 de desembre de 2018