Álvarez: “Tota la culpa la tenim els jugadors i els entrenadors”

Un cop consumat el descens de categoria, Miguel Álvarez parla. L’entrenador fa balanç de la temporada. Fa autocrítica. Deixa clar que els únics responsables de la pèrdua de categoria cal buscar-los en el camp -“som els entrenadors i els jugadors”, diu- i lamenta el descens especialment pels aficionats i la propietària del club. “Han estat de 10, no ens han fallat en res.” Diu que està en “deute moral” amb aquest club i que amb independència de qui sigui l’entrenador, l’any vinent aquest “pas enrere ha de servir per agafar impuls i fer tres endavant.”

Quina valoració fa de la temporada?

“L’única realitat és que hem baixat a tercera divisió i que el descens és una frustració important. En l’àmbit col·lectiu i també en l’àmbit personal. En la meva carrera mai havia descendit a ningú i la decepció és enorme. Bàsicament, per l’afició i per la propietària que són els únics que aquest any no han fallat. L’afició ha estat amb l’equip fins a l’últim moment. Fins i tot diumenge quan van tornar de jugar contra l’Huracán hi havia gent esperant-nos al Narcís Sala i donant-nos ànims. Això és compromís. Pel que fa a la propietària, ha complert sempre en totes les seves funcions Tothom ha cobrat al dia, no ens ha faltat de res i ens ha deixat treballar amb tota la llibertat del món. Li agraeixo tots els recursos que ha posat a la nostra disposició, tot han estat facilitats i lamento que l’equip no hagi pugui mantenir la categoria. Em sento en deute.”

Entén la decepció? Per descomptat. Critiques a l’equip?

“Totes; i com a entrenador les assumeixo. Cadascú ha d’acatar el seu grau de culpabilitat. Ara bé, les crítiques a la propietària no les puc entendre. Ha posat molts diners en un projecte molt engrescador, ha fet tot el que estava en les seves mans perquè aquest club funcionés. Entrenar aquí és un privilegi i tots és gràcies a ella. Ella, però no juga els partits. La culpa és dels entrenadors i dels jugadors que són els únics que hem descendit l’equip. Jo assumeixo tota la part que em toca, en el temps que he dirigit l’equip. Cadascú ha de fer-se càrrec de la responsabilitat que li pertoca.”

Mirant el rendiment de l’equip en les últimes setmanes, hi ha molta gent que pensa que li ha faltat un mes de competició. Ho comparteix?

“Molta gent ho diu. Penso que més que faltar-me un; em va sobrar el primer. S’ha de diferenciar entre els sis primers partits i els últims cinc. Quan van arribar l’equip estava mutilat en molts sentits. Expulsions, lesions.. Setmana rere setmana. El tema de les targetes era intolerable. Debiliten a l’equip, a l’entrenador i a l’entitat. Quan vaig arribar buscàvem les excuses fora, en els arbitratges…Quan vam començar a veure que els culpables eren nosaltres les coses han començat a canviar. En l’últim mes i mig, penso que pel que s’ha vist al camp no hi ha equip per descendir. Amb la cultura de l’esforç, del treball, de voler millorar cada dia, de conèixer el rival, de saber competir, en definitiva de ser bons professionals… Amb tot això, l’equip segur que no hauria baixat, podíem haver estat entre els 8 o 10 primers. Això però és parlar en passat i ara no serveix de gaire”

I ara què?

“Doncs cal aixecar-se. El primer que hem de fer és donar una bona imatge en els dos partits que resten. Acabar de la millor manera possible i tractar de guanyar els sis punts. No hi ha més. Dignificar la nostra professió. Un cop assimilat el descens hem de ser capaços d’adaptar-nos i de sortir reforçats. El Sant Andreu és un club històric, amb uns dirigents que han entrat amb moltes ganes de fer coses importants. Fem un pas enrere que ens ha de servir per agafar impuls i fer tres passos endavant. L’afició ha patit molt aquest any i mereix alegries. Per això, s’ha de fer un equip amb un estil de joc ben definit i atractiu, on a banda de guanyar la gent vingui a gaudir, a passar-s’ho bé. L’afició ho mereix, la gent que ha posat tants diners i esforços també.”

El Sant Andreu és la seva primera opció per la temporada vinent?

“És evident, però sé que no estic en disposició d’exigir moltes coses. La gent no està per sentir excuses sinó per buscar solucions. Torno a dir que moralment estic en deute amb aquest club i amb aquests dirigents. M’han tractat molt bé i només m’han donat facilitats per fer la meva feina. Als primers que escoltaré és a la gent del Sant Andreu. S’ho mereixen per tots els motius que he explicat i que són evidents.”

 

Per a més informació podeu contactar amb premsa@uesantandreu.cat

SEGUEIX-NOS