Conviure amb els refugiats

Xavier Orts, directiu de la UE Sant Andreu

Ja fa uns dies que estic al port d’El Pireu, a Atenes, col·laborant amb les ONG en ajudar els refugiats sirians que aconsegueixen escapar d’un país en guerra i d’una mort segura al Mediterrani. Una d’aquestes persones és en Muhib. Ell i la seva família navegaven amb 65 persones, de les quals 25 eren criatures, i van arribar a Lesbos fa uns dies.

La família d’en Muhib va deixar enrere tota la seva vida per fugir de la mort, però amb el risc de fer-ho pel camí de la incertesa. Alhora, amb l’esperança de començar una nova vida a Europa. En aquest cas van tenir un final feliç, entenent “feliç” exclusivament com a resultat de salvar la vida. Fugen de la mort i alhora la tenen molt aprop. Ara bé, no és la felicitat el que troben després, sinó el despreci i la indiferència de la Unió Europea.

WhatsApp-Image-20160704

Aquí hi ha famílies senceres que van sumant hores, dies, setmanes i mesos visquent del no res. Persones destrossades mentalment però que et regalen somriures si escoltes la seva història per recordar aquells moments en què eren feliços al seu país i que cada vegada veuen més lluny. La cara se’ls il·lumina i t’ensenyen imatges a través del mòbil perquè vegis aquella antiga vida que tenien. I tot això t’ho expliquen preparan-te un te de “germanor”. Inevitablement això et desperta un sentiment de tendresa envers ells indescriptible.

Cada dia estic ajudant a repartir el sopar per tots els refugiats. També comptem amb la presència del directiu Quim Grau, que està col·laborant amb mi en aquesta experiència a Grècia. A vegades hi ha tensions i nervis perquè estan fent el Ramadà i no poden menjar ni beure res fins que marxa el sol. Aquí el dia a dia d’aquesta gent és molt rutinari. No saben que els espera en un futur pròxim i no entenen per què Europa els dóna l’esquena.

WhatsApp-Image-20160701

Aprofitant que hem anat a Grècia a ajudar els refugiats, els hem regalat unes samarretes de la UE Sant Andreu. Els qui l’han rebuda els ha fet molta il·lusió que el Club s’interessés per la seva situació. Aquesta gent t’obre el cor i et fa reflexionar sobre la vida que vivim a Catalunya, perquè sovint ens queixem per petiteses sense importància i oblidem que a la resta del món (i també a casa nostra) té problemes molt més greus que nosaltres.

Fins aviat.

Més en

Apunta’t al Campus de Nadal del Sant Andreu!

Premsa22 de novembre de 2017

El Sant Andreu cau a l’Estartit (1-0)

Premsa21 de novembre de 2017

Derrotes del Juvenil A i del Sant Andreu Atlètic

Premsa20 de novembre de 2017

La Junta General d’Accionistes, el 20 de desembre

Premsa20 de novembre de 2017