Xavi Jiménez: “Em dedico amb cos i ànima al Sant Andreu”

Xavi Jiménez és una d’aquelles persones que sempre et saluda amb un somriure. Viu pel futbol. Hem compartit taula a la parada a Cal Padrí (Platja d’Aro) hores abans del partit entre el Palamós CF i la UE Sant Andreu. Un cop hem dinat, mentre la resta de l’expedició descansa una mica abans de tornar a pujar a l’autocar que ens porta a Palamós, ens asseiem en una taula apartada al pati. Es veu la platja a la llunyania, però es sent el bronzit dels cotxes que passen per l’autopista. En Xavi, com la resta del cos tècnic, vesteix un xandall blanc amb l’escut del Sant Andreu, el darrer club de la seva dilatada trajectòria futbolística. Comencem a parlar precisament per aquí.

En quin moment decideixes penjar les botes?

Quan en Mikel [Azparren] em diu que serà l’entrenador em pregunta quins són els meus plans, si volia seguir jugant o bé formar part del cos tècnic. Jo no tenia pensat deixar de jugar a futbol, però sent ell l’entrenador i la situació en què estava el Club vaig considerar que era la millor opció. Era una bona oportunitat pels dos i una opció lògica, perquè tenir-lo d’entrenador a ell sent amics no ho veia bo ni per ell ni pel grup. I ara doncs em dedico amb cos i ànima al Sant Andreu.

Vas pensar en ser jugador-entrenador?

No. És veritat que aquesta figura ha existit, però crec que podria haver estat un problema pel vestidor. El que m’interessa és que l’equip estigui concentrat en els partits i vaig creure que això ho podia torçar.

En què consisteix el teu dia a dia al cos tècnic?

Buf! Des d’analitzar els rivals fins a veure vídeos nostres per mirar què podem millorar, parlar amb el Mikel [Azparren] dels exercicis dels entrenaments per preparar el següent partit… una mica de tot. Som set persones al cos tècnic i sembla que som molts, però en realitat hem de fer moltes coses i no parem mai.

Xavi Jiménez continua gaudint del futbol, ara des de la banqueta.

Xavi Jiménez ara gaudeix des de la banqueta.

Ho estàs gaudint?

Sí, sí! La veritat que ara ho començo a gaudir més. Entre la preparació de la plantilla, buscar jugadors… van ser moltes hores, estar tot el dia al Club amb el Mikel [Azparren] i el director esportiu [Àlex Redondo] fent feina de despatx se’m va fer molt dur. Ara que ja ha començat la temporada comencem a tenir temps per treballar en el dia a dia i planificar coses a llarg termini, i també tenim més temps per gaudir del que fem i treballar amb més tranquil·litat.

De fons sentim la música dels futbolistes, que comenten la jugada i fan broma. Una música d’un gust, si més no, discutible. No són tant valents quan els periodistes els fan preguntes a ells…

Com és treballar amb Azparren?

Ell és exigent i alhora molt organitzat. Tots tenim molt clars els nostres rols, volem abastar molt treball i ell ens ho marca i ens fa la feina més senzilla. A part, tinc una relació d’amistat amb ell i confiem mútuament en les nostres decisions. Ens coneixem perfectament i crec que ens complementem bé.

Jiménez i Azparren comenten la jugada.

A la plantilla actual hi ha alguns jugadors amb qui havies compartit vestidor. Costa canviar el rol de company a tècnic?

Al principi és complicat. És una faceta nova que tinc jo i un tracte diferent amb els meus excompanys. De fet, amb aquests jugadors ara mateix són potser amb els que estic més distanciat dins del grup i crec que això tampoc és del tot bo. Suposo que poc a poc s’anirà normalitzant la situació i tindrem un tracte més normal d’entrenador a jugador. És una de les coses que he de millorar, un procés d’adaptació. Ells es comporten molt bé i em respecten, posen molt de la seva part i això m’ajuda.

Parla’m dels teus inicis. Abans de debutar amb la Gramanet, jugaves a fubtol a l’escola, al barri, en algun club…?

Somriu mentre pensa. Sí, a l’escola! Em vaig apuntar a futbol extraescolar amb els meus amics, potser tenia sis o set anys. Vaig començar a jugar i m’ho passava bé. Després va ser poc a poc, pas a pas. Ens vam apuntar a futbol onze i llavors vaig fer una prova amb la Gramanet i em van agafar. Vaig estar onze anys al futbol base de la Gramanet fins que vaig debutar amb el primer equip. Aleshores el futbol canvia. Quan passes de juvenil a amateur o et dediques al 100% en tot (alimentació, horaris, no sortir amb els amics a les nits) o sinó et quedes fora. Al futbol amateur les diferències entre futbolistes es redueixen i les marques tu amb la teva professionalitat.

Com a futbolista has estat a diversos clubs (Gramanet, Vila-real, Elx, Onda, Recre, Ciudad de Murcia, Albacete, Lleida i Sant Andreu). Quina ha sigut la teva millor etapa?

Buf! És difícil perquè a nivell de resultats he viscut dos acensos a Primera Divisió [Vila-real i Recre] i és molt especial. Però també he tingut etapes a nivell personal de sentir-me un futbolista competitiu, de gaudir del futbol, fins i tot en equips en què esportivament no m’ha anat tant bé. I quedar-me amb alguna etapa és difícil, he gaudit competint i per això he sigut futbolista. Després, guanyes experiència sobre com comportar-te quan les coses et surten bé i quan et surten malament perquè els resultats no t’enceguin.

I el moment més especial?

Els dos ascensos els recordo molt, però el més especial el dia del debut amb la Gramanet al camp on havia jugat onze anys al futbol base. I, vist amb perspectiva, el meu últim partit amb el Sant Andreu, un 29 de febrer en un derbi contra l’Europa. No va ser la millor manera d’acomiadar-me [es va retirar lesionat a la primera part], però aquest partit el tindré gravat perfectament.

Els últims minuts de la trajectòria de Xavi Jiménez amb la quadribarrada van ser en el derbi contra lEuropa.

Els últims minuts de la trajectòria de Xavi Jiménez amb la quadribarrada van ser en un derbi contra l’Europa.

Enyores els terrenys de joc, jugar, competir…?

Sí, molt, molt! Encara que estigui al camp i amb els jugadors no és el mateix. L’entrenament que jo tenia al cap quan era jugador canvia totalment quan fas d’entrenador. Com a futbolistes em centrava en guanyar tots els exercicis que feia, els jocs, els partits… i com entrenador em fixo en altres coses, com ara els objectius concrets que pensem per cada exercici, que es compleixin perquè el següent partit surti bé.

A què es dedica Xavi Jiménez quan no té les botes posades? 

Bàsicament al meu fill. L’any passat el cuidava tots els matins però aquest any per la feina que implica ser membre del cos tècnic l’he hagut d’apuntar a l’escola bressol, i la veritat és que el trobo molt a faltar! Fora dels terrenys de joc cuido al meu nen Sobretot al nen i al futbol.

I quan eres futbolista?

He tingut la sort de ser professional durant pràcticament tota la meva carrera. Quan fa un parell d’anys vaig adonar-me que, poc a poc, el futbol s’acabaria vaig començar a treballar en una companyia d’assegurances. En aquella època jugava a Segona Divisió B i entre la feina i el futbol va haver un moment en què ho vaig deixar perquè no podia compaginar-ho. Aleshores vaig començar a fer cursos d’entrenador per preparar-me, cosa que continuo fent. Si veig que a la llarga no em va bé, hauré de guanyar-me la vida fent una altra cosa.

Xavi Jiménez ha estat el capità andreuenc les darreres temporades.

Xavi Jiménez ha estat el capità andreuenc les darreres temporades.

T’agradaria ser el primer entrenador del Sant Andreu algun dia?

Torna a somriure. Sincerament… no m’he plantejat ser el primer entrenador. Ara mateix no em veig preparat per ser primer entrenador i ni m’ho plantejo a curt termini. Estic centrat en formar-me i aconseguir que el Sant Andreu vagi amunt com a equip i com a club. És un repte personal i el nostre objectiu, a dia d’avui estic molt content amb tot el que hem aconseguit perquè fa uns mesos la situació era complicada i la normalització ha estat positiva. Amb la feina que hem fet aquest estiu hem passat d’aspirar a salvar la categoria a competir per alguna cosa més… i això gràcies a la feina dura que hem fet quan la majoria de gent estava de vacances!

Acabem.

“Veus com no era difícil l’entrevista?” En Xavi somriu i bromeja: “t’ho he contestat tot sense escapar-me perquè ja estic retirat”. Comentem que d’aquí a una estona sortim puntualment cap a Palamós. “Vaig a buscar un moment en Mikel [Azparren] per acabar de comentar algunes coses del partit”, diu. El perdo de vista. Aquests dos no paren quiets ni un moment.

Fotografies: Judit Andreu

Més en

Dura derrota andreuenca (0-8)

Premsa26 d'abril de 2017

Victòria per consolidar-se a dalt (1-2)

Premsa25 d'abril de 2017

Futbol Base: resultats 22 i 23 d’abril

Premsa25 d'abril de 2017

Vine a Vilassar per animar el Sant Andreu!

Premsa25 d'abril de 2017