Jordi Méndez: “Tinc la il·lusió de retornar el Sant Andreu on es mereix”

Jordi Méndez és un dels jugadors emblemàtics del nou Sant Andreu de Mikel Azparren. Només va jugar durant un temps a la Trinitat abans d’arribar a les categories inferiors andreuenques i ja acumula onze temporades defensant la quadribarrada. La seva trajectòria i el seu compromís li han permès, als seus 19 anys, ser un dels capitans en la seva primera temporada amb fitxa del primer equip. A més, l’afició l’ha escollit MVP andreuenc en aquest inici de temporada. 

Som a La Jonquera. L’equip ha dinat i descansa a un parell d’hores de l’inici del partit contra l’equip local. En Jordi està escoltant música a l’autocar, mig estirat, quan arribo de passejar pel centre del poble i el faig sortir. Sempre fa bona cara. 

Has vingut amb l’equip a La Jonquera tot i no poder jugar per sanció.

Sí, em van expulsar al final del partit contra el Sabadell B per una mà que era vermella. Part de la fortalesa d’aquest equip és que som una pinya. Vaig demanar poder venir i aquí estic.

Com estàs, quines sensacions tens en aquest inici de temporada?

Tinc molta confiança de tot el cos tècnic i dels companys. Per ser autocrític crec que encara puc donar molt més i es tracta de continuar treballant per arribar al millor nivell possible.

L’any passat ja vas jugar gairebé tota las segona volta amb el primer equip i aquest any estàs jugant pràcticament tots els partits. Tens 19 anys. Podem dir que t’has consolidat ràpidament.

Sí, vaig jugar amb Manolo Márquez, amb Joan Esteva i ara amb Mikel Azparren. Tots m’han donat confiança com un més, l’any passat com a juvenil i aquest any ja com a jugador del primer equip. Vull intentar tornar aquesta confiança amb rendiment.

Méndez va debutar a Tercera la temoporada passada a Palamós.

Méndez va debutar a Tercera la temporada passada a Palamós.

El teu cas és motiu d’orgull per molts andreuencs perquè has jugat al Sant Andreu des de que eres aleví, un total d’onze anys. Com et vas sentir el dia del debut amb el primer equip?

Somriu nostàlgicament. Tinc motxilles signades per Morales i per Lanzarote de quan era petit. Em va fer debutar en Rubén García, que m’havia entrenat durant cinc anys, a Segona B al camp de l’Olímpic de Xàtiva… tinc les botes d’aquell dia guardades, també las del debut a Tercera l’any passat al camp del Palamós. És com dir, “per fi ho he aconseguit”, després de tants anys arribar fins aquí… però ara cal continuar treballant.

I el primer partit al Narcís Sala?

Va ser contra el Júpiter la temporada passada.

De fet els aficionats et van escollir com MVP andreuenc d’aquest inici de temporada. Et va sorprendre?

La veritat és que sí, ni m’ho esperava! El meu pare m’ho va dir. Estic molt orgullós i amb ganes de continuar treballant per retornar aquesta confiança a tots els aficionats i a l’equip.

T’hem vist de central, de lateral dret i fins i tot a l’esquerra. On prefereixes jugar?

Al lateral esquerra em costa una mica més, però tot el que sigui ajudar a l’equip … no m’importa on jugui. No tinc cap preferència, intento adaptar-me allà on jugo.

La veritat és que de lateral esquerra ha jugat un parell o tres de partits. No ha desentonat, però se’l veu més còmode de central o de lateral dret. Rendeix en qualsevol posició.

Méndez és una garantia defensiva pel Sant Andreu.

En la teva primera temporada amb fitxa del primer equip, tens 19 anys i ja ets capità. És un cas inusual no?

Sí, va ser decisió del cos tècnic, van dir que ells escollirien el quart capità. Per diversos motius i per trajectòria em van triar a mi, i la veritat és que no estava gaire atent en aquell moment i no m’ho creia. També és un motiu d’orgull i un repte molt bonic.

En aquest inici de temporada estem veient un Sant Andreu competitiu i il·lusionant. Com veus l’equip?

Sí, som un equip molt competitiu i que mai ens rendim. Som una pinya, a casa som molt forts amb la nostra afició i lluitarem fins l’últim partit per aconseguir els nostres objectius.

Parla’m dels teus inicis. On vas començar a jugar a futbol abans d’arribar al Sant Andreu?

Jugava al parc, al carrer… la meva mare insistia perquè m’apuntés a un equip, però fins els nou anys no ho vaig fer, no estava a gust i plorava. No m’agradava. Un dia la mare em va portar a la Trinitat, un entrenador em va veure jugar i vaig apuntar-me. I després vaig anar al Sant Andreu.

Els teus pares eren molt ‘futboleros’?

La meva mare no, però la meva germana també juga al Sant Andreu i al final s’ha aficionat. I el meu padrastre sí, sempre ha estat molt ‘futbolero’.

Fins ara quin ha estat el teu partit més especial?

Se li il·lumina la cara. El debut a Segona B. Per categoria, per tenir 17 anys… però el més especial va ser el debut a Palamós a Tercera, en un estadi i un equip històric, haver arribat i entrenant ja amb el primer equip.

A què es dedica Jordi Méndez fora del futbol?

Estic estudiant. Faig el segon curs de Ciències Empresarials a la Universitat Pompeu Fabra, i a part treballo alguns matins del que em va sortint.

Ho compagines bé amb els entrenaments?

Aquest any he demanat un permís per anar només a seminaris i exàmens perquè les classes em coincidien amb els entrenaments, però cap problema.

Aquesta temporada ha comença l'onze titular en diversos partits.

Aquesta temporada ha començat a l’onze titular en diversos partits.

Amb qui et portes millor al vestidor?

Tinc molt bona relació tant amb els joves com amb els veterans. Això és el millor d’aquest equip, ens ajudem molt entre tots i hi ha molt bon clima.

Anem a conèixe’l una mica més. Accepta el joc encantat.

Una cançó o un grup de música.

Sóc molt de Melendi, Estopa… tot aquest estil m’agrada molt, sobretot pels viatges.

Un color.

Des de petit sempre havia sigut de groc i vermell, els colors del Sant Andreu.

Una mania.

Mossegar-me les ungles.

Un plat.

La paella de la iaia.

Quin dorsal t’agradaria vestir? 

El 15, és el dorsal de Sergio Ramos a la Selecció espanyola i sempre ha sigut un número que m’ha agradat i el pot portar un central, un lateral…

Has dedicat mai un gol?

Sí, als meus pares i un altre a una exparella. Assenyalant a la grada.

Barça o Madrid?

Aquí el sorprès sóc jo. Sóc aficionat del València! M’agradaria jugar al València si arribés algun dia al futbol professional.

Carn o peix?

Carn! Riu.

Mar o muntanya?

Les dues coses. M’agraden els dos llocs.

A quin lloc aniries de vacances si poguessis triar?

S’ho pensa. A Tailàndia.

Méndez defensa la quadribarrada des de que era aleví.

Méndez defensa la quadribarrada des de que era aleví.

Què fas després d’un partit?

Depèn del resultat. Si guanyem sopo amb la parella i amb els pares, parlem de si ha anat bé, malament… i si perdem me’n vaig sol a l’habitació i em tanco, no vull saber res de ningú… si personalment a més no estic satisfet, encara que guanyem, no surto fins que no se’m passa.

Notes la pressió? Ho portes bé?

Sempre és bona, però hi ha vegades que et juga males passades. Crec que de moment la porto bastant bé i els companys t’ajuden a portar-la millor, sobretot els veterans com Dani Guerrero, Carroza i Llamas.

Com et relaxes?

Abans d’un partit intento estar actiu, amb ganes de començar. I després pensar, estirar-me al llit i reflexionar sobre les jugades i què podria haver fet millor. Així se’m passa el cabreig si perdem i reprenc les ganes de fer-ho millor.

Què és el més important que has deixat de fer per un partit, per dedicar-te al futbol o per jugar?

Aniversaris de familiars o de parelles, no poder ser-hi perquè tenia partit o viatge. Però no me’n penedeixo.

Vas renovar dues temporades. T’hi veus molt temps al Sant Andreu?

La veritat és que amb el que m’ha costat arribar al primer equip m’agradaria poder estar al Sant Andreu i a més tinc la il·lusió de retornar aquest club on es mereix. Recordo imatges del Narcís Sala ple, el partit contra l’Atlètic de Madrid, l’equip on jugava Manu Lanzarote… m’agradaria tornar a tenir el camp així, amb l’equip a una categoria que es mereix i poder gaudir del Narcís Sala ple amb els companys i l’afició.

En Jordi té només 19 anys i tota una carrera per davant, però sembla que té les coses clares. De fet, hagués dit que tenia més edat i em sorprèn veure que és nascut el 1997. És un noi rialler, més aviat tímid sense la pilota als peus, i molt familiarMentre mirem el partit entre La Jonquera i el Sant Andreu, no comenta la jugada, només observa. I efectivament, amb els nervis a flor de pell, no para de mossegar-se les ungles.

Fotografies: Judit Andreu

Més en

Apunta’t al Campus d’Estiu per a porters!

Premsa22 de maig de 2017

Futbol Base: horaris 20 i 21 de maig

Premsa19 de maig de 2017

La UESA Bàsquet es juga la permanència

Premsa17 de maig de 2017

Futbol Base: resultats 13 i 14 de maig

Premsa17 de maig de 2017