Dani Guerrero: “Podem competir per estar a dalt fins el final del campionat”

Dani Guerrero (Santa Coloma de Gramanet, 19 de desembre de 1981) és el capità de la UE Sant Andreu aquesta temporada. El migcampista va aterrar al Narcís Sala la temporada passada després de disputar més de 350 partits a Segona Divisió B. Des del seu debut amb el Gramanet, Guerrero ha militat a les files del Figueres, el Huesca, el Real Unión, el Lleida, el Jaén, el Gavà, el Badalona, el Noja i el Sestao River. A punt de fer 35 anys, assegura que encara té corda per estona.

Som a la graderia de la tribuna del Narcís Sala. És dilluns i el Sant Andreu ha entrenat després de la derrota a Manlleu del diumenge. Dani Guerrero acaba de finalitzar l’entrenament amb els seus companys. “Com estàs?”. “Millor que ahir a la tarda”. Xerrem una estona mentre el Juvenil A s’escalfa per jugar un amistós. És un d’aquells jugadors que de seguida veus que té un lideratge sobre la resta. I sempre es preocupa per tothom.

Aquest diumenge hem perdut a Manlleu, però el Sant Andreu competeix en cada partit. Com veus l’equip?
Crec que podem competir per estar a dalt fins el final del campionat. El Club ha fet un esforç molt gran després del final de la temporada passada i ha creat un equip il·lusionant i competitiu, amb futbolistes joves i altres amb més experiència. L’equip va millorant i creixent i ho deixem tot al camp. Hem de millorar coses, però confio i tinc la il·lusió que amb l’esforç podrem estar lluitant a la zona alta.

Quines sensacions tens després de la lesió que et va apartar de la recta final de la temporada passada?
Tinc moltes ganes i il·lusió, sobretot després de passar moments durs per la lesió i per com va acabar l’any passat. Per diferents esdeveniments l’equip no va estar on hauria d’estar. I la lesió va ser causa de forçar per ajudar l’equip, personalment ho vaig passar bastant malament perquè s’ha fet molt llarg.

Dani Guerrero va tornar a la titularitat contra el Nàstic de Tarragona. | Adrià Giménez

Dani Guerrero va tornar a la titularitat contra el Nàstic de Tarragona. | Adrià Giménez

Al final de la temporada passada, tot i que tenies un any de contracte, vas dubtar en continuar?
Tenia clar que era un moment difícil, potser el més difícil de la meva carrera perquè mai havia tingut una lesió tant llarga. Es van ajuntar diversos factors: la meva situació personal i el final de la temporada, amb l’ambient enrarit… però no pensava en deixar el futbol i tenia un any de contracte. El Sant Andreu és un club molt important i amb una gran massa social, això m’atrau i m’agrada. I vull col·laborar a portar el club a una categoria que es mereix. Quan vaig saber el nou cos tècnic que entrava vaig sentir il·lusió perquè són amics, grans professionals i gent jove i de futbol, vulguis o no això et fa les coses més fàcils.

“L’any passat vaig forçar per ajudar l’equip en una situació complicada
i això em va complicar la lesió. Ho vaig passar malament”

Segona temporada al Sant Andreu i ja ets el capità. Manes molt?
Arrenca a riure. Sí, sempre he estat una persona que dins del camp visc molt el futbol i per la personalitat que tinc m’agrada que tothom ho visqui d’una forma semblant a la meva. Més que manar intento ajudar els companys, però sí, també m’agrada.

Com és la teva relació amb el nou cos tècnic?
Amb en Xavi Jiménez és molt bona, els dos som de Santa Coloma de Gramanet i ens coneixem des de fa molts anys. Amb Mikel Azparren he jugat moltes vegades contra ell, tenim amics en comú i l’any passat ja formava part del cos tècnic. Tenim una relació propera, els intento ajudar amb tot el que puc. Són dos grans professionals, quan van ser jugadors i ara com entrenadors.

Aquest any han pujat sis juvenils al primer equip. Com els estàs veient?
M’agrada perquè són nois joves que tenen ganes de jugar a futbol. Tots hem estat joves i hem passat per la seva situació, sempre els dic que jo també he tingut la seva edat i he tingut jugadors veterans a l’equip que m’han ajudat. Els nois que han pujat tenen moltes ganes, han d’aprendre com tots a la seva edat i m’agrada la relació que tenim perquè són receptius i creixen dia a dia.

“Els joves són molt receptius i creixen dia a dia,
tenen ganes de jugar a futbol”

Parla’m dels teus inicis. On vas començar a jugar a futbol?
El futbol ha tingut una evolució molt gran, ara té molta repercussió i a tot arreu hi ha escoles, clubs amb futbol base… abans no era així, jo jugava a l’escola i al parc. Jo vaig començar jugant a futbol sala, després amb els meus cosins al pati de l’escola, i quan era aleví ja vaig entrar al futbol base de la Gramanet fins que vaig debutar amb el primer equip.

11856525_10206627824350251_6327798044896320571_o

Dani Guerrero va ser un jugador fixe la temporada passada. | Judit Andreu

Els teus pares eren molt ‘futboleros’?
No massa. Sempre m’han recolzat, però mai han estat grans aficionats. Ho van passat una mica malament perquè vaig marxar aviat de casa a jugar fora amb 23 anys, i ara estan encantats que torni a estar aprop de casa.

Fins ara quin ha estat el teu partit més especial?
He jugat cinc promocions d’ascens a Segona Divisió, però mai ho he aconseguit. Potser el partit més especial i maco va ser fa tres temporades. Jugava amb Sestao River al camp de l’Albacete i estava ple! Guanyàvem 0 a 2, ens van empatar i per diferència de gols no vam ascendir. Però al final en aquestes categories ho dones tot per arribar a jugar aquest tipus de partits, en camps plens, és quan et sents important i ho gaudeixes. És una festa tot i que no ascendeixis. Al futbol modest és molt difícil trobar camps plens i sempre és especial jugar amb molta gent a la graderia.

He sentit que al vestidor t’anomenen ‘chino’. M’ho pots explicar?
Sí, i tant! És una cosa que em ve de petit, pels trets dels meus ulls. En tots els grups d’amics hi ha un ‘chino’! Em fa gràcia i no m’importa, m’ho diu sobretot la gent que em coneix.

A què es dedica Dani Guerrero fora del futbol?
He tingut la sort de viure del futbol. He fet alguns cursos però bàsicament tot el que he fet ha estat vinculat al futbol.

Què fas en el teu temps lliure?
M’agrada molt la informàtica, els ordinadors… també vaig al gimnàs i passo temps amb els meus nebots, que són molt importants per mi.

Tot i que li agrada la informàtica, explica que gairebé no utilitza les xarxes socials perquè considera que en el món del futbol pot ser un risc i perquè és partidari de compartir el que fa amb els seus amics i la seva família, no en públic.

Fills?
De moment no, però per edat tocarà aviat!

Amb qui et portes millor al vestidor?
Amb Luismi, som amics des de que vam coincidir al Lleida i et podria dir que és de la família. Del futbol em quedo amb tota la gent que he conegut, sobretot quan estàs fora et fas molt amic dels companys de vestidor. També tinc molt bona relació amb Carroza perquè vam coincidir a Badalona i amb els jugadors que ha estaven al Sant Andreu la temporada passada, i bé, també amb els nous.

El capità andreuenc manté intacta la il·lusió i la competitivitat. | Judit Andreu

El capità andreuenc ha estat titular en quatre dels sis partits aquest octubre. | Judit Andreu

Una cançó i un grup de música.
M’agrada molt Antonio Orozco i últimament Manuel Carrasco.

Un color.
El blau.

Una mania.
Entrar al camp amb el peu esquerre. No sóc molt supersticiós, però sempre ho intento fer.

Un plat.
La pasta, cuinada de qualsevol manera o amb qualsevol salsa.

Quin dorsal t’agradaria vestir? Per què?
El 8. És un número que m’agrada i de petit el portava.

Has dedicat mai un gol?
Sí! No he estat un gran golejador, l’any que n’he fet més potser n’he marcat set o vuit. I els he dedicat a la meva dona, a amics i als meus germans i nebots. L’últim que vaig marcar a Vilafranca li vaig dedicar al fill de Luismi, que estava a la graderia.

Barça o Madrid?
Barça!

Carn o peix?
Carn.

Mar o muntanya?
Mar.

On aniries de vacances?
M’agrada molt viatjar, crec que t’aporta molt. Qualsevol lloc que em pugui aportar alguna cosa nova està bé.

Què fas després d’un partit?
Depèn del resultat. Hi ha dies que em ve de gust arribar a casa, dinar i pensar que passin els dies ràpidament fins al següent partit. Altres dies, si guanyem, m’agrada compartir-ho amb els companys i anar a dinar a algun lloc.

El capità andreuenc manté intacta la il·lusió i la competitivitat. | Judit Andreu

Guerrero manté intacta la il·lusió i la competitivitat. | Judit Andreu

Notes la pressió o amb el pas dels anys ja està superada?
Ho veus d’una altra manera. Potser quan ets més jove tens més nervis per voler-ho fer bé, però aprens a conviure-hi i fins i tot la gaudeixes, en el sentit que la necessites per competir. Si t’exigeixen és perquè estàs en un lloc en què la massa social és important, si hi ha gent al camp és sempre millor. Prefereixo sentir-la per això.

Com et relaxes abans i després partit?
Per la rutina. Després de jugar segons com ha anat, i abans doncs estic a casa, descanso i sopo sempre arròs amb ous, tomàquet i hidrats. Això no m’ho salto mai. De fet, tinc els menús de cap de setmana definits en funció de l’hora del partit.

Què és el més important que has deixat de fer per un partit o per dedicar-te al futbol?
Jo m’he considerat un professional i per viure com a tal el futbol ha de ser la teva primera prioritat. Per això em paguen. És un estil de vida i has de fer uns sacrificis mentre t’hi dediques, però també hi ha coses bones.

Faràs 35 anys al desembre. Notes que s’acosta el final o encara et queda corda?
M’agrada molt el futbol, però sé que començo a tenir una edat avançada i no sé si tardaré més o menys a penjar les botes.Em continuo entregant com el primer dia. Sempre dic que quan deixi de tenir il·lusió o veure’m malament serà el moment d’acabar, però mentre tingui necessitat de competir, il·lusió i em trobi bé continuaré lluitant i ajudant l’equip de la manera que pugui.

Ens dirigim cap a l’aparcament. Allà l’espera Luismi, que fa broma perquè porta molta estona esperant en Dani. El que dèiem de l’amistat.

Més en

Valuosa victòria del Juvenil A (1-2)

Premsa11 de desembre de 2017

Les obres a la coberta de la tribuna, a partir de dijous

Premsa11 de desembre de 2017

El Juvenil A comença la segona volta

Premsa9 de desembre de 2017

El Sant Andreu aixeca el cap a Sabadell (0-1)

Premsa5 de desembre de 2017