Segovia: “El Sant Andreu té una afició que el fa un club especial”

José Manuel Segovia (L’Hospitalet de Llobregat, 13 d’abril de 1991) és un autèntic ídol al Narcís Sala. Porter indiscutible del Sant Andreu des de la seva arribada el gener del 2015, Segovia ha estat un dels jugadors més destacats d’aquest inici de temporada i l’afició l’ha escollit MVP del mes d’octubre. De fet, al setembre es va quedar a un sol vot del guanyador. La seva trajectòria es va forjar a la Unificació Bellvitge, a L’Hospitalet i al Cornellà, on va debutar a Segona B i a la Copa del Rei contra el Reial Madrid. Posteriorment, també va debutar a Segona A amb el filial del Vila-real i també ha passat pel Montañesa, el Santboià, el Rubí i el Manlleu.

Fa fred. Es nota que ja ha arribat el novembre. És dilluns i els jugadors tenen el dia lliure després de la victòria en el derbi contra el Júpiter. Alguns membres del primer equip entrenen conjuntament amb el Juvenil A sota la mirada del cos tècnic del primer equip, que sembla que no descansa mai. Segovia arriba i es prepara per l’entrenament dels nens de l’Escola de la UE Sant Andreu. “Entreno uns 35 o 40 nens entre els dilluns i els dimecres”, explica. Els dirigeix conjuntament amb l’entrenador de porters del primer equip, en Sergi Pujol, i el porter del Juvenil A Joan Fernández. Seiem a la banqueta.

Com estàs, com veus l’equip després de la victòria contra contra el Júpiter?
Estic molt content per la victòria i per haver-nos reenganxat a la zona alta. Haguem perdut o guanyat, l’equip sempre va a totes i lluita, també als entrenaments. Crec que no ens podem retreure res.

A part de la teva gran actuació, tercer partit amb la porteria a zero. Quin valor li dones?
Sí, sempre que la porteria queda a zero és un èxit pels porters. Te’n vas satisfet i a més si guanyes i tens una bona actuació, encara millor. Però no rebre gol sempre és important per un porter.

Tot i les teves aturades decisives en molts partits, el Sant Andreu ha encaixat 19 gols en aquest inici de temporada. Des del teu punt de vista què cal millorar?
Crec que l’equip està bé, és veritat que rebem gols però estem a la zona alta i s’ha de mirar la part positiva. Estem en una dinàmica en què a vegades tinc bones actuacions però ens falta sort per avançar-nos en les ocasions que tenim i l’ambició de l’equip per anar amunt i marcar. A vegades això provoca que ens agafin l’esquena i algunes pèrdues perilloses.

Les aturades de Segovia, claus contra el Júpiter.

Les aturades de Segovia, claus contra el Júpiter.

Vas arribar el gener passat i vas decidir renovar al final de la temporada. De fet vas ser la primera renovació del Sant Andreu. Va ser fàcil arribar a un acord?
He estat en clubs importants, però el Sant Andreu té una afició que el fa especial. Quan entres en aquest club notes que té alguna cosa diferent. Si a més els responsables esportius tenen la intenció clara de renovar-te és més fàcil posar-se d’acord, i a més en Mikel [Azparren] va ser el meu entrenador durant el mig any que portava aquí. Tenim una gran relació, i per mi la confiança de l’entrenador, del club i dels companys és fonamental per donar la meva millor versió.

“La confiança de l’entrenador, del club i dels companys
és fonamental per donar la meva millor versió”

Estàs molt implicat amb el club i l’afició. De fet podríem dir que ets un ídol pels aficionats, t’han escollit MVP d’octubre i gairebé de setembre.
L’afició és increïble, és un 10 amb mi i amb tots els companys guanyem o perdem. És la millor afició de Tercera i de Segona B segur, aficions com aquestes la trobes a pocs llocs.

Pràcticament no hi ha partit en què els aficionats no coregin el seu nom. En general l’equip concedeix poques ocasions de gol, però Segovia sempre està concentrat i preparat per fer una aturada impossible.

L’any passat qui feia d’entrenador de porters era Azparren. Aquesta temporada ha arribat en Sergi Pujol. Què suposa aquesta figura?
Des de que va arribar hem agafat un ‘feeling’ molt bo, treballo molt a gust amb ell i en Marc [Priego]. Ens ensenya i ens ajuda a millorar tàcticament i tècnicament, i quan entrenes entre amics i et diverteixes sempre és més fàcil, gaudim de futbol.

Com és la teva relació amb l’altre porter de l’equip, en Marc Priego?
Amb en Marc tinc una relació espectacular, no tinc cap retret. És un 10 com a persona i com a company, m’anima sempre. Sé que és complicat perquè tots hem passat per situacions de no jugar, però li agraeixo que em recolzi i que hi hagi bon ambient entre nosaltres perquè això és molt important per l’equip.

Segovia sempre apareix quan l'equip el necessita. | Judit Andreu

Segovia sempre apareix quan l’equip el necessita.

Tens compte a Twitter des del 2011 i ets un dels jugadors més actius de la plantilla a les xarxes socials. T’agraden especialment?
Fa tres o quatre anys em vaig adonar que les xarxes socials donaven molta visibilitat i que agradaven als aficionats, i quan veus que la gent et parla pel Twitter o pel Facebook et sents com un professional, i especialment al Sant Andreu això es gaudeix molt perquè hi ha molta interacció.

Fins i tot tens un club de fans.
El van crear a Vila-real quan vaig debutar a Segona A (2-2 contra Las Palmas) i ara, com que el Sant Andreu té tanta visibilitat i moviment a les xarxes socials, aquest club de fans ha agafat més dinamisme. Estic fent bons partits i per mi és una satisfacció afegida perquè em crea il·lusió que hi hagi gent que em segueix encara que estiguin a 400 quilòmetres, et continuen estimant perquè volen el teu bé i això et deixa petjada.

Entrenes els porters de l’escola del futbol base al Sant Andreu. Com va aquesta experiència?
M’agrada entrenar els petits del Sant Andreu, són ‘minihooligans’ [riu]. Saben qui ets i que tenen molta il·lusió. Som jugadors de Terecra Divisió, gent normal i molts companys treballen, però els nens et fan sentir més professional perquè et coneixen, et venen a veure als partits o et diuen que t’han vist per televisión, és molt gratificant. També entreno nois al Prat Blaugrana.

“Els nens saben qui ets i tenen molta
il·lusió, és molt gratificant”

Tens un projecte entre mans, Top 13. En què consisteix?
Sí, he muntat una escola de porters i durant aquest Nadal hem organitzat un campus a Sant Joan Despí. L’escola serà a La Palma de Cervelló i treballarem tecnificació. M’agrada ensenyar, i en el nostre petit món dels porters quan estem tots junts és especial. Voldria que gaudissin tant com jo jugant a futbol, que es diverteixin. Tan de bo tinguem èxit i poguem ensenyar a molts nens!

Se’l veu realment il·lusionant amb el seu projecte i entrenant els nens de l’Escola del Sant Andreu. La seva implicació amb el club va més enllà d’entrenar i jugar cada diumenge.

Segovia dóna instruccions als nens de l'Escola del Sant Andreu.

Segovia dóna instruccions als nens de l’Escola del Sant Andreu. | Roger Graells

Parla’m dels teus inicis. On vas començar a jugar a futbol?
Vaig començar a l’Unificació Bellvitge, que sempre serà casa meva. Tenen una samarreta meva al bar, m’estimen molt i és el club de meu barri, de la meva família i dels meus veïns. Després he passat per L’Hospitalet, el Cornellà, el Vila-real, el Llagostera, el Burgos, el Rubí, el Santboià i el Manlleu.

Per què vas decidir ser porter?
Sempre és difícil que un nen decideixi ser porter. Quan ets un nen tots volem fer el gol, però arriba un moment en què falta que algú faci de porter i et preguntes a tu mateix per què no ho pots fer. Quan et poses sota els pals i veus que t’agrada, que és diferent a la resta, li agafes un gust especial i t’autoconvences que pots ser porter.

“La millor qualitat, l’anticipació
El defecte, em falta serenitat”

Quina és la teva millor qualitat sota pals?
Crec que la meva millor qualitat és una cosa poc visible per la graderia, que és la visió del joc. M’agrada estar atent a les esquenes dels defenses per tallar pilotes, crec que no és tant espectacular com una parada però potser evites més gols així que treient una pilota que va a l’escaie. També el joc de peus, tot i que a vegades faig patir als aficionats. I la rapidesa en els reflexos.

I el teu principal defecte, o què pots millorar?
Sóc molt temperamental, m’escalfo massa. A vegades me’n vaig del partit perquè veig que l’equip no està guanyant. Hauria de ser més seré, pensar que són 90 minuts. Poc a poc, amb l’edat, ho vaig corregint.

Els guants de Segovia han donat punts al Sant Andreu.

Els guants de Segovia han donat punts al Sant Andreu. | Roger Graells

Els teus pares són molt ‘futboleros’?
Al meu pare li agrada el futbol modest. Veurem a mi o acompanyar-me a partits de Tercera o Segona B, li agrada més això que veure un Barça-Madrid o Primera. En canvi, jo podria estar tot el diumenge al sofà veient futbol.

Quin ha estat el teu partit més especial?
El partit de Copa del Rei contra el Madrid va ser especial, a més era el campió d’Europa. També va ser especial ser campió d’Espanya amb la Selecció Catalana amateur a Segovia contra Andalusia. Però per mi el més especial va ser el del debut a Segona A amb el Vila-real perquè era el debut al futbol professional. I el meu fitxatge pel Vila-real, marxava fora de casa i vaig gaudir molt de l’experiència.

“El partit més especial va ser el debut a Segona A”
(Las Palmas 2-2 Vila-real B, 19 de febrer de 2011)

Què fas en el teu temps lliure?
Entreno els petits, em dedico a la família i a cuidar-me físicament. Sóc afortunat de poder gaudir del futbol i no haver de fer una altra cosa per guanyar-me la vida.

Amb qui et portes millor al vestidor?
Amb tothom! Però amb qui tinc més afinitat és amb l’Adri Arjona, ens coneixíem abans i tenim molta relació fora del Sant Andreu.

Un grup de música o una cançó.
Depèn del moment i del meu estat anímic, però els meus estils preferits són el reggaeton i el flamenc.

Un color.
El groc.

Una mania.
Quan entro al camp per jugar llenço aigua als tres pals. Parlo amb ells, els demano que m’ajudin. Toco tres vegades el travesser i quan l’àrbitre xiula, toco la línia de porteria i surto endavant.

L'afició andreuencs considera que Segovia és "el millor porter de Tercera".

L’afició andreuencs considera que Segovia és “el millor porter de Tercera”.

Un plat.
La sopa de la meva mare.

Per què a vegades et veiem amb l’1 i altres amb el 13?
Si fos per mi portaria sempre el 13. A vegades m’obliguen a jugar amb l’1, però quan tinc la mínima possibilitat jugo amb el 13 perquè és el meu número preferit i el del dia que vaig néixer.

Normalment es dediquen els gols, però tu has dedicat mai una aturada?
A la meva nòvia perquè em recolza molt i gràcies a ella estic en un gran moment. Depenc molt de l’estat anímic i ella m’ajuda sempre, em fa il·lusió dedicar-li alguna parada i partits.

Barça o Madrid?
Barça.

Carn o peix?
Carn.

Mar o muntanya?
Mar.

Les teves vacances ideals.
Al Carib, a la República Dominicana o a Cancún, per les platges i fer excursions paradisíaques.

Segovia considera que l'anticipació a les accions dels rivals és la seva millor qualitat.

Segovia considera que l’anticipació a les accions dels rivals és la seva millor qualitat.

Què fas després d’un partit?
Depèn del resultat, o sóc l’home més feliç del món o la meva nòvia i el meu pare no poden ni parlar amb mi perquè estic que mossego. M’agrada anar a dinar amb els pares o els sogres i a la tarda anar a veure algun partit de futbol o quedar-me a casa i veure’l per televisió. Sempre més futbol.

Com portes la pressió?
La pressió sempre és bona, sinó et relaxes. És una cosa indispensable per jugar a futbol. Em fa créixer i la noto, però no m’afecta. Quan els partits són a vida o mort sempre n’hi ha més, però quan saltes a la gespa se’t passa.

Què és el més important que has deixat de fer per un partit o per dedicar-te al futbol?
Sempre diuen que ser futbolista és fàcil, però ser futbolista significa que quan els teus amics surten de festa o fan un sopar tu no hi puguis anar perquè has d’estar a casa descansant per estar en les millors condicions pel partit. O haver-te de quedar a casa un dissabte a la tarda quan podries anar amb la teva dona a comprar o a fer qualsevol altra cosa. Sempre has d’estar totalment pendent del teu cos, i anar a tractar-te físicament si notes que no estàs bé encara que tinguem el dia lliure d’entrenament. A vegades tot això des de fora no s’entèn.

Com veus el teu futur, quins objectius et marques?
Sóc jove [25 anys] però quan portes un temps jugant a futbol t’adones que un dia s’acaba i penses en què faràs després. T’has de buscar la vida i de moment he agafat aquesta dinàmica d’entrenar nens i agafar experiència. Ja veurem.

Marxa ràpidament amb els nens. Toca entrenament tècnic, amb passada des de la porteria i aturades a mitja alçada a dos costats. Té molt bona relació amb els nois, que l’escolten amb molta atenció. No sempre es pot aprendre d’un porter del seu nivell.

Fotografies: Judit Andreu – UESA

Més en

El Cadet B es juga el campionat i l’ascens

Premsa26 de maig de 2017

Acord de renovació amb Juanma Miranda

Premsa26 de maig de 2017

Vine a animar la UESA Bàsquet!

Premsa26 de maig de 2017

Futbol Base: horaris 27 i 28 de maig

Premsa26 de maig de 2017