Josep Vicenç Mestre: “Si polim alguns detalls, els resultats arribaran”

Josep Vicenç Mestre (Òdena, 23 de gener de 1990) és una persona que transmet energia. No para quiet ni un instant. És l’entrenador del Juvenil A des d’aquesta temporada i abans havia entrenat a l’Òdena, al Gimnàstic de Manresa, al Manresa i al Sabadell. Va arribar al Narcís Sala amb l’objectiu de mantenir la categoria. Amb la primera volta de la Divisió d’Honor completada, quedem per valorar la trajectòria de l’equip i aprofitem per conèixe’l més a fons.

És dilluns i el Juvenil A ha tornat a la feina després d’encaixar la quarta derrota consecutiva i d’acabar la primera volta en una mala dinàmica que cal capgirar. Lluny de mal ambient i males cares, els jugadors estan tranquils. El cos tècnic, també. Tothom rema en la mateixa direcció i estan convençuts que superaran aquesta ratxa. Conversem després de l’entrenament, en un despatx de les oficines del Narcís Sala.

El Juvenil A ha tancat la primera volta amb quatre derrotes. Com veus l’equip mentalment?
Curiosament veig que l’equip està bé. Aquesta ratxa en comptes de separar-nos, com marcaria la lògica, ens està unint més. Els jugadors estan amb ganes i amb força. No tenen ansietat per guanyar, però sí moltes ganes i il·lusió.

Creus que aquesta unitat es fonamenta en el fet que l’equip ha fet bons partits i que els punts s’han perdut per detalls i gols als darrers minuts?
Sens dubte! Hem anat de més a menys, vam començar molt bé i estàvem a les posicions altes de la classificació. Et veus a dalt i sents que és com una obligació en comptes d’un premi. I tens por que, pel fet de veure’t a dalt, quan perds per detalls, es generi una mica d’ansietat.

El cos tècnic del Juvenil A seguint un partit.

El cos tècnic del Juvenil A seguint un partit.

Què creus que ha de millorar l’equip per capgirar aquesta dinàmica?
Probablement dominar millor els últims deu minuts dels partits, sobretot a nivell mental, psicològic. Crec que al llarg dels encontres estem fent gols, ens agrupem i evitem que ens marquin, però esclar, si arribem als últims minuts quan tot està ajustat… en comptes de llençar pilotes fora hem de ser capaços de moderar el joc i aconseguir el resultat que volem. Hem de millorar en maduresa.

La confiança de la direcció esportiva us dóna tranquil·litat per treballar.
Tenir el recolzament de la institució sempre és important quan la ratxa no és positiva. També és cert que quan et ratifiquen el següent pas, si no canvia la dinàmica, és la destitució, com a tot arreu. El club està per sobre de tot. Al Sant Andreu hi ha un gran ambient i facilitats per treballar. La confiança de la direcció esportiva és bàsica, l’entorn sempre empeny i dóna suport i tinc uns jugadors compromesos, a més d’un cos tècnic d’una gran qualitat humana i amb molt rigor futbolístic.

Confia en les possibilitats de l’equip i té una fe cega en els seus jugadors. Insisteix en la importància de perserverar i de ser constants. Li brillen els ulls. És conscient de la situació delicada i fa autocrítica amb una facilitat que rarament es troba en el món del futbol.

Globalment, quin balanç fas de la primera volta?
Descomptant els últims quatre partits el balanç seria brillant. El que passa és que el pas de brillant a regular o medicore és molt petit. En aquest cas podem dir que és mediocre tirant a regular. Podríem haver estat més madurs i treure resultats per estar en una millor posició, alguns empats en moments clau…

Com afronteu la segona meitat del campionat?
Amb esperança i amb molta voluntat de comprometre’ns a perseverar. Si perseverem i som constants, constants, constants… crec que el treball no és dolent, s’estan fent bé les coses i l’equip té ambició i ganes. Falta polir detalls i si ho fem els resultats arribaran.

Mestre és autocrític i creu que el Juvenil A pot rendir a un nivell més alt.

Mestre és autocrític i creu que el Juvenil A pot rendir a un nivell més alt.

Vas arribar després de la millor temporada del Juvenil A. Això és una pressió afegida?
Per nosaltres no perquè és una temporada nova, comencem de zero i no parteixes de cap expectativa. Però és lògic que des del Club, els aficionats, vegin això més com un punt de partida que no pas com un punt àlgid. Som ambiciosos i veient-nos amb 7 punts de 9 possibles les primeres jornades vam creure que era possible assolir el repte d’igualar la temporada passada. Ara mateix hem de rebaixar les expectatives i aconseguir la salvació. Necessitem 32 punts.

Ets un entrenador jove. Com és la relació amb els jugadors?
No em sento més jove que en altres circumstàncies. No em sento diferent. Tracto molt de prop els jugadors. La proximitat en l’edat fa que en alguns moments hagi de ser més estricte, més autoritari, i aquí entra el paper de la resta del cos tècnic per fer el contrapes.

El Juvenil A té una plantilla relativament àmplia. És difícil de gestionar?
Depèn. Vam començar amb una plantilla molt àmplia perquè volíem que competissin. A partir d’aquí van caient els que tenen menys minuts. Si tinguéssim un juvenil a Nacional podríem tenir una plantilla més curta. Estan lluitant per l’ascens, si ho aconseguissin l’any vinent podríem tenir una plantilla més curta.

Prefereixes una plantilla més curta o àmplia com l’actual?
Sóc de plantilles guanyadores.

Transmet confiança i seguretat en sí mateix i en la plantilla. Durant els partits crida sovint, és un remolí a l’àrea tècnica. Igual que quan parla, és un torrent d’idees difícil d’aturar. Sap comunicar i es nota que sap escoltar.

Com et definiries com entrenador?
Visceral i il·lusionant. M’agrada que passin coses durant els partits. Potser ho sóc massa i he d’aprendre a controlar més totes les situacions. M’agrada molt la sensació del gol i jugar a l’atac i tenir la pilota. A vegades no és possible i hem d’aprendre a tenir a la pausa.

El tècnic es defineix com "visceral" i "il·lusionat".

Mestre, donant indicacions als seus jugadors.

Quan vas arribar al Sant Andreu què és el que més et va sorprendre?
Vinc d’un poble molt petit, d’Òdena, i arribar al centre de Barcelona, més enllà de l’entorn de cases baixetes, que et recorden a un poble, l’espectacularitat del Narcís Sala… la sensació va ser que era un poble amb un estadi molt senyorial i un ambient de futbol molt sa. Un ambient de poble amb molta comunió entre l’afició, els entrenadors i els jugadors.

Al teu costat tens un home de club, el delegat Francesc Vives. Això ajuda a adaptar-se?
Sens dubte! Adaptar-nos a la categoria i al club. En Francesc és un savi del futbol, coneix els àrbitres, els jugadors, els camps… sempre és un enllaç. Ens ha ajudat en tot moment.

Fora del futbol, a què et dediques?
Estic fent la tesi doctoral, aspiro a ser doctor en Oratòria i Història de Catalunya d’aquí a un parell o tres d’anys. Això implica que destini unes hores a la investigació i a impartir classes a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc molt jove, tinc moltes ganes de treballar i si això implica menys hores de son hi estic disposat. A grans sacrificis, grans alegries. Com més gran és l’esforç, quan tens un petit èxit el gaudeixes millor.

També has treballat al Parlament.
Vaig estar-hi de becari, als serveis educatius. Feiem tallers per explicar a grups de nens i a avis què és el Parlament, el seu funcionament i per què és important. A partir d’aquí em vaig involucrar en la Setmana del Parlament Interuniversitari, un esdeveniment en què estudiants simulen una legislatura com a diputats i periodistes. Després em vaig incorporar com a professor d’oratòria en aquestes jornades.

El tècnic creu que el Juvenil A té marge de millora.

El tècnic creu que el Juvenil A té marge de millora.

Ja tens temps per tot?
Per tot menys per nòvies! [Esclata a riure] Crec que sí, el que em mou és la il·lusió. De qualsevol ximpleria intent-ho viure-la amb il·lusió, intensitat i ganes. Si tens il·lusió hi dediques hores, i si al final la constància et dóna resultats també ets més feliç. Per tant, a grans esforços, més felicitat. Si no fes tantes coses no seria tant feliç.

I tens un altre projecte, 4 D’Vins.
Sí! Som quatre amics del poble que quedem per fer vi. És un projecte humil, sense cap ànim de lucre, simplement ens ve de gust quedar per fer vi i compartir-lo amb els amics i familiars. Coneixem molts pagesos, tenim unes vinyes i en funció de l’any triem la varietat de raïm que ens interessa, fem un cupatge i el fem fermentar de diferents maneres per donar-li més sabor, més profunditat, més cos, el que ens interessi.

Diria que ets polifacètic.
Sona bé! Al final si no tens èxit a la vida ningú et valora, desafortunadamnet. El que importa és el camí i amb qui el comparteixes.

Acabem amb aquesta reflexió final. Ensenya oratòria, però també és una mica filòsof… Qualsevol moment és bo per parlar amb ell sobre futbol o qualsevol altre tema. Té una horeta de cotxe fins Òdena, però no acaba de marxar mai del Narcís Sala. Ara s’atura aquí, ara parla amb l’altre. És així, no s’atura mai.

Fotografies: UE Sant Andreu

Més en

Apunts sobre el calendari d’enguany

Premsa26 de juliol de 2017

Comença una temporada il·lusionant

Premsa26 de juliol de 2017

Les oficines estaran tancades fins al 15 d’agost

Premsa24 de juliol de 2017

Presentades les noves samarretes

Premsa19 de juliol de 2017