Ton Alcover: “Viure al poble de Sant Andreu et marca i t’apropa molt a l’afició”

Ton Alcover (Móra d’Ebre, 17 de gener de 1990) és un jugador molt estimat per l’afició andreuenca. El migcampista, natural de la Vilella Alta (Priorat), compleix la seva segona etapa defensant la quadribarrada. Alcover va començar la seva trajectòria a Falset, després a Valls i seguidament tres mesos a l’Espanyol. Cinc anys al FC Barcelona, amb una cessió al Cornellà, van marcar la seva adoslescència. Posteriorment ha passat per les files del Nàstic de Tarragona i ha jugat a l’Sporting Mahonès, al Llagostera i a l’Ontinyent. Després de dues temporades al Sant Andreu va marxar a L’Hospitalet, però aquest estiu va decidir tornar al Narcís Sala.

Fem una entrevista atípica, a l’autocar enmig del viatge a Figueres. En Ton sol seure als seients finals, des d’on veu la resta de l’expedició andreuenca amb perspectiva, com quan juga al mig del camp i veu els moviments dels seus companys en atac. Confessa que li agrada jugar en aquesta posició. Fa l’efecte que és un noi tímid en la distància curta, però sens dubte és un dels grans animadors i motivadors del vestidor, i treu el seu gen competitiu i guanyador sobre la gespa.

Com et trobes sobre el camp, quines sensacions tens?
Doncs bé, ara cada vegada millor. Sí que vaig estar un temps que entrava que no entrava, entre lesions i sancions, però ara ja he agafat una línia de regularitat i estic molt millor.

La temporada passada vas tenir una lesió important. Ja l’has superada totalment?
Sí, vaig estar quatre mesos i mig aturat pel turmell. Em vaig trencar el lligament intern, però ara ja estic totalment recuperat.

jajaa

Ton Alcover ha tornat al Sant Andreu després d’una temporada a L’Hospitalet.

Comentaves fa unes setmanes que encara havies d’arribar al teu millor nivell. Creus que en els últims partits ja estàs arribant al nivell que t’autoexigeixes?
Sí, poc a poc amb la regularitat que et dóna jugar partits i et vas trobant millor, més còmode, i cada vegada vas a més.

Com es va gestar el teu retorn al Sant Andreu?
Va ser complicat. Estava cansat de jugar a llocs on no em sentia a gust, a llocs on havia de lluitar per no baixar. Vaig decidir conjuntament amb la meva parella que a vegades donar un pas enrere pel que fa a la categoria en pots donar dos endavant. Personalment, per la meva família, tornar a Sant Andreu ha sigut un encert.

En Ton va estar dues temporades al Narcís Sala abans de marxar a L’Hospitalet un any: va jugar 68 partits i va marcar gols importants.

Tens una relació molt especial amb l’afició. Hi té a veure el teu interès per la política?
Sí, i des de que vaig arribar aquí sempre m’han tractat molt bé. He viscut al poble, sóc del poble de Sant Andreu i això marca molt i t’apropa molt a l’afició. En política m’agrada estar al corrent del que passa i saber de tot, tot i que no m’hi ficaria mai. El Franquisme va fer molt mal a la zona on vivia de petit, i sóc un antifeixista convençut.

Aquest mes l’afició et va escollir MVP andreuenc.
Sí, tot i que és una cosa que no li faig gaire cas. Per uns estic molt bé i per altres molt malament. Miro de sumar per ajudar a l’equip i perquè l’entrenador estigui content.

Vas coincidir amb Mikel Azparren i Xavi Jiménez durant la teva anterior etapa al Sant Andreu. Com és la teva relació amb ells?
Al principi costa perquè tens un tracte d’amistat. Ara ells són els entrenadors i hi ha una barrera, però això no treu que tinguem molt bona relació.

El primer gol d'aquesta temporada va arribar al camp del Júpiter.

El primer gol d’aquesta temporada va arribar al camp del Júpiter.

T’hem vist jugar de migcentre i en posicions més avançades. On ets sents més còmode?
Doncs fa uns anys et diria que més avançat, però ara cada cop m’agrada més estar al mig del camp, en un lloc més posicional. Al davant hi ha gent amb més espurna, amb més valentia i insolència per desequilibrar.

Com veus els juvenils que han pujat al primer equip?
Super bé! Són molt competitius, bons companys i s’han adaptat a Tercera bastant ràpid. És una categoria difícil perquè vénen de la Divisió d’Honor, que es pot jugar més a futbol, i t’has d’adaptar a un nivell més físic.

Parla’m dels teus inicis. On vas començar a jugar a futbol?
Vaig començar jugant a Falset, i d’allà a Valls una temporada i mitja abans d’arribar a Barcelona. Vaig estar tres mesos a prova amb l’Espanyol i després em va trucar el Barça, on hi vaig estar cinc anys. Tres temporades cedit al Cornellà i després vaig anar al Nàstic, que també em va cedir a l’Sporting Mahonès, al Llagostera i a l’Ontinyent abans de fitxar pel Sant Andreu.

Els teus pares eren molt ‘futboleros’?
Sí, vinc de família ‘futbolera’. Tant al pare com a l’avi els agrada molt el futbol. I mun pare va destacar jugant a handbol al Barça.

Quin ha estat el teu partit més especial?
L’eliminatòria de Copa del Rei contra l’Atlètic de Madrid. És el que més m’ha fet sentir futbolista, va ser molt especial.

Alcover va jugar l'eliminatòria de Copa contra l'Atlètic de Madrid.

Alcover va jugar l’eliminatòria de Copa contra l’Atlètic de Madrid.

I el gol?
En tinc dos, marcats amb el Sant Andreu. Un contra l’Atlètic Balears a l’últim minut que ens va donar una victòria que pràcticament ens salvava. I fa dos anys un gol contra l’Hèrcules al minut 95.

N’has dedicat algun?
Sempre a la meva mare, allí on estigui, i també al meu fill.

Què fas fora del camp?
Aquest any em toca fer de pare perquè la meva dona treballa i ens ho compaginem com podem. El nen té un any i dos mesos. M’agrada passar els dies amb la família i amb els amics.

Amb qui et portes millor del vestidor?
Aquest any amb tothom, no et puc dir algú en especial… hi ha molt bon ambient i cap tipus de problema.

Alguna cançó o estil de música preferit?
M’agrada el rock i el punk, i la meva cançó preferida és Wrong Way, de Rude Pride.

Un color?
El negre.

Alguna mania?
Poques, no sóc de manies.

Ton és un dels fixes al mig del camp.

Ton és un dels fixes al mig del camp.

El teu plat preferit?
La fideuà.

Quin dorsal t’agradaria vestir i per què?
El 17, és un número en què he nascut jo, la meva parella i la meva àvia… hi ha hagut coincidències familiars que fan que m’agradi.

Les teves vacances ideals.
Al poble, a la Vilella Alta, al Priorat. Aquest estiu potser vaig a les Illes Seychelles.

Segueixes algun equip del futbol d’elit?
Sóc seguidor del Barça i del Nàstic. I últimament també segueixo el Rayo Vallecano i l’Alavés, per simpatia amb l’afició i els clubs.

Carn o peix?
Buf! Les dues coses.

Mar o muntanya?
Evidentment muntanya!

Què fas després dels partits?
Si hem guanyat ho celebro amb algun dinar o sopar, i si perdem em tanco a casa a veure la tele. Em menjo molt el ‘tarro’.

Hi ha pressió?
Cap, la pressió la tenen els que cobren milions i estan a Primera o Segona.

Què has deixat de fer per jugar a futbol?
Vaig marxar de casa amb 10 anys i vaig deixar els germans i la família. A més, va coincidir en un moment en què es va morir la meva mare. Va ser molt dur, també perquè quan vaig arribar al Barça, a la Masia, era molt petit… passen moltes coses, arribes d’un poble familiar de 200 habitants a una gran ciutat, amb gent nova… costa, costa.

Un noi de poble i de respostes curtes. Així és Ton Alcover, per qui les vacances ideals són a la Vilella Alta. Un futbolista atípic pel seu interès per la política i molt valorat per la parròquia andreuenca pel seu sentiment identitari amb Sant Andreu de Palomar. I amb 26 anys encara té molt futbol a les botes.

Fotografies: Judit Andreu – UESA

Més en

Oriol Sans s’incorpora al primer equip

Premsa26 de juny de 2017

El Sant Andreu, a la Nit dels Campions

Premsa23 de juny de 2017

Dalmau, Maru i Arjona causen baixa

Premsa23 de juny de 2017

Acord de vinculació entre la UE Sant Andreu i l’EF Manu Lanzarote

Premsa22 de juny de 2017