Sekou Gassama: “Em sento important i estic molt content de formar part del Sant Andreu“

Sekou Gassama (Granollers, 6 de maig de 1995) va arribar aquest estiu al Narcís Sala procedent del Badalona. El davanter, que reivindica les seves arrels senegaleses, és el màxim golejador del Sant Andreu aquesta temporada amb nou gols. Es troba en el millor moment de la temporada però no s’acomoda: vol marcar més gols, ser més eficaç i continuar ajudant l’equip. L’afició l’ha escollit el millor jugador del mes de gener.

És dimecres i el Sant Andreu ha acabat l’entrenament. Fosqueja. Ens asseiem en un despatx de les oficines del Narcís Sala. Li pregunto si té pressa. Diu que no, bé, relativament: l’està esperant en David López per marxar cap a Granollers. Van i vénen plegats. Tot i així, es presta a una conversa tranquil·la, amb la mateixa generositat que demostra al camp. Sóc dos anys més gran que ell. Ell em treu dos caps i mig. És molt rialler i una mica tímid. A mesura que avança la conversa es deixa anar més.

Com estàs, quines sensacions un cop ha passat mitja temporada?
Em sento molt bé. Ja ens coneixem tots, i a més em sento molt estimat i recolzat pels companys, els entrenadors, l’afició i el Club. Em sento important i això és bo, estic molt content de formar part del Sant Andreu.

Com està l’equip després de la derrota la darrera jornada?
Sabíem que no podíem guanyar tots els partits, però la veritat és que estem una mica fotuts. Era un partit difícil, i tal com va anar esperàvem sumar almenys un punt. Però el que compta és que estem units i sabem que podem donar més.

Sekou destaca per la seva lluita i per protegir bé l’esfèrica.

Has marcat quatre gols en els últims cinc partits. Personalment estàs en el millor moment de la temporada?
Sí, físicament em sento molt bé. Estic jugant gairebé tots els minuts i ajudant l’equip marcant gols. Però tinc una espineta, crec que puc donar més i aportar més gols perquè he tingut ocasions per fer-los. Estic treballant per ser més efectiu de cara a porteria.

Després del partit contra el Castelldefels van preguntar a Mikel Azparren pel teu moment de forma. L’entrenador va dir que creia que l’equip creix i millora amb Sekou i que Sekou creix i millora amb l’equip, de la mà. Ho veus així?
Sí, perquè sóc més un jugador d’equip que un ‘9’ únicament golejador. Si estic bé i l’equip funciona, les meves característiques de lluita i de protegir la pilota es potencien.

Aquest mes de gener l’afició t’ha escollit MVP. Com és la teva relació amb l’afició del Sant Andreu?
Molt bona! Des del primer dia que vaig arribar em va sorprendre gratament. Vénen a tots els camps… fins i tot a La Jonquera! Em va sorprendre el nivell de suport. I la seva actitud és molt bona, sempre m’animen encara que en algun partit no em surtin bé les coses. És un plus. A vegades quan anem perdent hi ha alguna crítica i m’agradaria que durant els partits tots anèssim a una, però crec que és perquè la gent és exigent i això també motiva.

Comentaves que estàs a gust al Sant Andreu. Com veus el projecte esportiu del Club?
Quan vaig venir a l’estiu i l’Àlex Redondo (director esportiu) em va explicar l’oferta i el projecte em vaig sentir com a casa. Esportivament era una gran oferta, a més hi ha la implicació de l’afició, la del Club… el Sant Andreu és un club històric de Catalunya.

Parla’m dels teus inicis. On vas començar a jugar a futbol?
Al costat de casa, a Granollers, en un club humil, l’Atlètic Vallès. Després vaig passar per les categories inferiores del Granollers, tres anys al Barça. Jugava de defensa! Quan vaig sortir del Barça vaig començar a jugar de davanter amb els amics. Quan era cadet vaig estar un any aquí al Sant Andreu, jugava de ‘10’ per darrere del punta. Després he jugat al Vilassar, a la Damm a Divisió d’Honor i ja vaig començar a jugar de ‘9’. Vaig passar per l’Almeria, pel Valladolid mitja temporada, pel Rayo Vallecano i després vaig anar amb Senegal a la Copa Àfrica sub-20.

El ‘9’ andreuenc celebra un gol amb els seus familiars.

Quan vaig tornar vaig anar a Anglaterra dos mesos, al Bristol City. Les coses amb el que llavors era el meu agent no van sortir bé i em vaig quedar sense res. Posteriorment vaig estar mitja temporada al Badalona abans d’arribar al Sant Andreu. He estat en molts equips però en períodes curts, sempre he intentat progressar i anar a equips de categoria superior.

Ara creus que has trobat l’estabilitat i la regularitat necessària per rendir al nivell que tu mateix t’autoexigeixes?
Sí, sobretot també perquè he patit diverses lesions. Aquesta temporada tinc regularitat i em respecten, només em vaig perdre tres o quatre partits. Em sento bé per sort i puc ajudar l’equip.

Com va anar l’experiència amb Senegal a la Copa Àfrica sub-20 del 2015?
Molt bé! Vam poder arribar a la final, tot i que vam perdre-la. Ens vam classificar pel Mundial sub-20 a Nova Zelanda, però no el vaig poder jugar per lesió. Vam quedar quarts, ens va eliminar Brasil. Els meus pares són senegalesos i els meus germans i jo som catalans, però em sento més senegalès.

Els teus pares són molt ‘futboleros’?
Bua! El meu pare és molt, molt culer. Jo també ho sóc, i m’agrada el València perquè era un equip punter quan jo era un adolescent. Abans si el Barça perdia el meu pare no sopava. Ara ho viu més tranquil·lament. A ma mare també li agrada molt el futbol. Des de petit que pressionaven, en el bon sentit de la paraula, per jugar i perquè fos futbolista.

Sekou amb Àlex Redondo el dia de la seva arribada al Sant Andreu.

Fins ara quin ha estat el teu partit més especial?
El debut amb la selecció contra el Congo. Era l’últim partit de la fase de grups de la Copa Àfrica sub-20, si perdíem o empatàvem no ens classificàvem ni anàvem al Mundial. Vaig entrar al minut 80 perdent 2-3 i vam guanyar 4-3!

Vas marcar?
No! Però vaig participar en la jugada del gol de l’empat. I veure tanta gent… 10.000 persones animant des del minut 1 fins el 90, amb la música, les vuvuzelas, el suport, els nens saltant, el color… L’ambient és totalment diferent. Va ser molt especial.

Tens algun gol preferit?
Sempre dic que s’ha de viure el moment. Cada gol és especial. Un dia marques i pot ser el més especial, i l’endemà pot ser un altre.

Els dediques?
Sí, al meu avi i al meu germà petit. Va morir fa anys, només tenia quatre mesos. Quan marco els dedico a ells.

Què fa Sekou fora dels terrenys de joc?
Vaig al gimnàs, estic amb els amics, amb la meva gent, la família… m’agrada ballar, la música…

Quina música t’agrada?
El hip-hop i el dancehall. Música amb ritme. I cantants Chris Brown, Drake, Mavado… d’aquest estil.

Tens més hobbies?
El bàsquet. M’encanta l’NBA. Sempre he dit que si no fos futbolista seria jugador de bàsquet. O boxejador, també m’agrada molt la boxa. També l’handbol, el meu germà juga al Granollers i de petit hi havia jugat.

L’equip celebra el gol del davanter contra el Barça B. | Adrià Giménez

Amb qui et portes millor al vestidor?
No et podria dir amb qui exactament. Em porto bé amb tothom. Quan vaig entrar al grup tothom em va acollir amb els braços oberts. Des dels joves fins els veterans. El capità, el Dani Guerrero, és un dels millors que he vist a nivell de gestió de vestidor. Els companys, Luismi, David López… tothom m’ajuda. Amb el David venim junts a entrenar, té molta experiència i m’indica això o allò. I amb els joves estic molt a gust. Som un grup molt unit.

Si poguessis portar un dorsal fixe, quin escolliries?
El 9 o el 19. Amb la selecció vaig jugar amb el 19 i el meu germà juga a handbol amb el 19 també.

Un color.
El blau.

Mar o muntanya?
Mar.

Carn o peix?
Carn.

Un plat.
El yassa. És un plat senegalès. Es pot fer amb pollastre o carn, amb molta ceba i una mica de picant. Recomano a tothom que el provi!

Toro i Sekou, després de la diana del de Sant Boi a Nou Barris.

On aniries de vacances?
A les Bahames, per les imatges que he vist de les platges que hi ha. Algun dia, Déu vol, hi aniré amb la família o els amics.

Una mania.
Entrar al camp amb el peu dret. I resar a Déu, sóc musulmà.

Què fas després d’un partit?
Quan arribo a casa primer menjo molt! Després estar amb la meva gent per desconnectar del futbol, independentment del resultat.

La pressió com la portes?
Sempre he dit que la pressió va bé, et dona un plus de motivació. Prefereixo tenir-la, assumir-la. La porto bé. A vegades, si fallo, sí que em menjo el cap.

T’interessa la política?
Sincerament no. La meva vida continua igual, més o menys, independentment del que passi.

Què és el més important que has deixar de fer per dedicar-te al futbol?
Passar més temps amb la família i els amics i sortir de festa. Ho he notat molt perquè he estat molt temps fora de Catalunya. Però un cop t’hi acostumes, creixes i ho assumeixes com un hàbit ja forma part del teu estil de vida, el sacrifici és igual perquè vols dedicar-te al futbol.

Fotografies: Judit Andreu – UESA
Capçalera: Adrià Giménez

Més en

David López té la recepta (0-1)

Premsa18 de setembre de 2017

El Femení A debuta a la lliga

Premsa16 de setembre de 2017

Oportunitat per reivindicar-se

Premsa16 de setembre de 2017

Prèvia: Juvenil A i Sant Andreu Atlètic

Premsa15 de setembre de 2017