Adri Arjona: “Celebro més donar una assistència que marcar un gol”

Adrià Arjona (Vila-seca, 28 de febrer de 1996) va arribar aquest estiu al Narcís Sala cedit pel CF Reus Deportiu. Format a les categories inferiors del FC Barcelona, el migcampista andreuenc és un dels jugadors que més minuts ha disputat aquesta temporada i és el màxim assistent del Sant Andreu amb sis passades de gol. Jugador tècnic però alhora treballador, Arjona s’ha guanyat un lloc a l’equip i ha completat grans actuacions, obrint la llauna en partits clau com a la primera volta contra el Granollers, a Castelldefels o anotant contra el Vilafranca. És el tercer golejador, només superat per Toro i Sekou.

Està completant una gran temporada i últimament ha afegit el vessant golejador a la seva qualitat natural de passador i assistent. Ha guanyat l’MVP andreuenc del febrer. Arjona és un noi jove i una mica tímid, un futbolista tècnic però també intens. La seva clarividència sobre la gespa es trasllada fora del camp, ja que té les idees molt clares. No es conforma i aspira a arribar el més lluny possible. Parlem al Narcís Sala abans del partit contra el Palamós.

La victòria amb remuntada inclosa a Olot situa l’equip quart. Com valores la reacció del Sant Andreu amb 2-0 al marcador al camp del líder?
Aquesta victòria ha deixat clar l’ADN d’aquest equip. No ens rendim mai fins que l’àrbitre xiula el final. No és el primer partit que guanyem als últims minuts, en altres també hem cregut que era possible fins el final i ens hem emportat la victòria.

Com estàs personalment i com veus l’equip?
Molt millor que fa tres mesos, abans d’acabar l’any. Ara som un equip de veritat. No vol dir que abans no ho fóssim -puntualitza-. Érem molts jugadors nous i ens va acostar adaptar-nos i fer una pinya. Tots teníem un objectiu clar, competir per la promoció, però ha costat que això es reflectís al camp.

Vas ser dels últims en arribar a la plantilla. Com es va gestar el teu fitxatge pel Sant Andreu?
El meu representant, Mikel Azparren i Segovia. El coneixia i durant l’estiu parlàvem de la possibilitat de venir. Vaig decidir-ho per la institució que representa el Sant Andreu, per com es viu el futbol. El primer dia ja vaig veure l’ambient de futbol que respirava i estic molt content d’estar aquí.

Arjona ha disputat gairebé tots els partits aquesta temporada.

T’ha sorprès l’afició andreuenca?
La veritat és que sí. Segovia m’havia dit que venia molta gent al camp i que sempre et donaven suport, però em costava una mica de creure-ho abans de viure-ho. Els aficionats sempre ens donen suport en els partits importants, tant al camp com fora.

Què et va dir Natxo González sobre el Sant Andreu abans que marxessis del Reus?
No vam parlar gaire perquè la meva sortida va ser molt ràpida. Quan em vaig acomiadar de la plantilla em va assegurar que estaria molt a gust al Sant Andreu i que era una bona casa. Que gaudís perquè és un club molt particular i molt maco de viure.

Segueixes la temporada del Reus?
Sí, i parlo amb alguns jugadors i gent del cos tècnic. Sóc d’allà i en general segueixo tots els equips, però especialment el Reus.

T’hem vist jugar per la banda, però també molts partits a la zona del mitjapunta. On ets sents més còmode?
Des de sempre m’he sentit més còmode en aquesta zona centrada, als interiors i de mig centre. A mesura que van passant els anys em vaig adaptant a moltes posicions. Abans he jugat de lateral. Al final, si jugo, m’és igual on i m’adapto.

El de Vila-seca ha anotat cinc gols i ha donat sis assistències.

Ets el màxim assistent de l’equip (6) i has marcat cinc gols.
Si jugues davant, sempre ets més a prop del gol. No sóc un jugador de marcar gols, però sí de donar assistències. Celebro més donar una assistència que marcar un gol. El gol et dóna un plus afegit, però sóc una mica més feliç fent assistències.

Parla’m dels teus inicis. T’has format al FC Barcelona, com va ser l’experiència?
Des d’aleví fins infantil. Després vaig estar tres anys al Nàstic i vaig tornar al Barça quan era juvenil. Després vaig signar pel Reus i he estat un any cedit al Morell i ara al Sant Andreu. Al Barça vaig viure dos anys de luxe a la nova Masia. Estàs allà i no t’ho creus fins que marxes. Veure’t allà a la Masia amb jugadors d’arreu, els de bàsquet, el primer equip… era com un somni. Sóc culer, però m’agrada molt el futbol en general.

Els teus pares són molt ‘futboleros’?
El meu pare molt, sempre està veient partits, escoltant-los i per les xarxes socials. A mi em ve a veure sempre. Fins i tot venia als entrenaments! A la meva mare també li agrada, i a la meva família en general.

Fins ara quin ha estat el teu partit o gol més especial?
El partit més especial va ser quan vaig jugar la Youth League al camp de l’Anderlecht amb 15.000 persones. Tinc un record molt maco d’aquell dia jugant davant de tantes persones. És una cosa indescriptible. I el gol va ser un que vaig marcar la setmana que va morir Tito Vilanova. L’Adrià Vilanova estava amb mi a l’equip. Ens jugàvem la lliga contra el Cornellà just després d’haver donat el condol a la família i vaig marcar el primer gol. Li vaig dedicar a ell i va ser un moment molt especial perquè ho estava passant molt malament.

Quin dorsal t’agradaria portar?
El 6 o el 8, perquè els meus ídols són Xavi i Iniesta i eren els seus dorsals al Barça i a la selecció espanyola.

Un grup de música.
La meva mare és professora de música i jo des de ben petit anava a un conservatori. No vaig poder acabar la carrera pel futbol, però m’apassiona tota la música. M’agrada bastant Antonio José, un noi humil que va saltar a la fama per un programa de televisió.

Dels cinc gols que ha marcat, quatre han servit per obrir la llauna.

Carn o peix?
Carn, però m’agraden els dos.

Mar o muntanya?
Mar per relaxar-me, muntanya per passejar o per córrer.

On aniries de vacances?
A un lloc molt tranquil. Si no és una ciutat, millor.

Un plat.
La sopa de l’àvia.

Un color.
El rosa. Des de petit la meva mare em comprava coses de color rosa i m’hi vaig acostumar.

Una mania.
Sóc molt supersticiós. No acabo mai. Abans d’un partit trepitjo el camp amb la cama dreta tres vegades. Si em jugo bé he de repetir tot el que he fet durant la setmana, i me’n recordo perfectament. Si he menjat alguna cosa, hi torno. Si he parlat amb algú, hi torno a parlar. I així amb tot.

Què fas en el teu temps lliure?
L’any passat estudiava un grau superior, però ho he hagut de deixar perquè a Barcelona no hi havia places. Em dedico a formar-me en altres temes, com de comercial amb Orts Risk. Agraeixo molt al Xavi Orts que m’estigui ajudant, estic aprenent en un àmbit que no té res a veure amb el futbol. Més enfocat a la vida laboral, la realitat després del futbol.

Quins hobbies tens?
La música, l’esport en general, sobretot el futbol i l’handbol, el cinema, els monòlegs de teatre…

Arjona aspira a arribar el més lluny possible en el món del futbol.

La pressió com la portes?
M’ha costat bastant superar-la des de petit. Sempre he tingut un bloqueig. He tractat amb bastant gent. L’any passat vaig passar per un moment molt difícil perquè havia sortit del Barça. En Marc Sellarès em va ajudar molt perquè ell havia superat un càncer i em va obrir els ulls. La vida s’ha de gaudir. Ell ha estat una de les persones que m’ha ajudat més per superar la pressió i agafar el toro per les banyes.

Com a futbolista, quina és la teva principal virtut i el teu defecte?
M’agrada associar-me molt amb els companys, crec que no sóc un jugador egoista. Sempre vull ajudar el company. I com a defecte, em costa molt concentrar-me abans d’un partit i entrar bé. Aquest any ho estic millorant, gràcies als companys entro als partits des del primer minut de joc.

Amb qui et portes millor al vestidor?
Amb tots, som una bona pinya i em porto bé amb tothom.

T’interessa la política?
Sí, m’agrada estar informat però no en sé prou per parlar-ne ni seuria en una taula per parlar de política. Sé on situar-me pel que estem vivint avui en dia, però no sabria explicar el perquè de les situacions que vivim. M’agradaria estar més informat, però no vull mullar-me.

Tens 21 anys i tens tota una carrera per davant. Fins on somies arribar?
S’ha d’apuntar sempre amunt. M’agradaria guanyar el Mundial i ser el millor jugador del món. Amb aquesta actitud crec que serà més fàcil arribar a ser professional i guanyar-me la vida amb el futbol, que és el que vull. Està clar que és molt difícil, però per això treballo cada dia.

Fotografies: Judit Andreu – UESA

 

Per a més informació podeu contactar amb premsa@uesantandreu.cat

SEGUEIX-NOS