José Antonio Llamas: “Al Sant Andreu anem tots a una i això es nota al camp“

José Antonio Llamas (Terrasa, 28 de febrer de 1985) és el segon capità del Sant Andreu i completarà la seva tercera temporada defensant la quadribarrada. Es va formar a les categories inferiors del FC Barcelona i va debutar a Tercera Divisió. Posteiorment ha jugat a L’Hospitalet, al Mazarrón, al Racing de Ferrol, al Granada, a l’Alicante, al Melilla, al Leganés i al Huesca abans d’arribar al Narcís Sala l’estiu del 2014. Ha jugat gairebé sempre a Segona Divisió B i una temporada i mitja a Segona A amb el Huesca, a més de gaudir d’un ascens a la categoria de plata amb el Granada.

Intensitat i compromís a la gespa, timidesa fora. Així es defineix Llamas durant aquesta conversa. El defensor egarenc acaba de complir els 32 anys, és un tro a la banda dreta i una de les veus autoritzades del vestidor. Assegura que encara li queda corda per estona, se sent un andreuenc més i elogia el comportament de l’afició.

Ets un dels capitans i la teva tercera temporada al Sant Andreu. Com estàs veient l’equip aquest any?
A la primera volta ens va faltar alguna cosa. No acabàvem de controlar bé els partits, sobretot les primeres jornades. Aquesta segona volta amb els retocs, els fitxatges i la unió del vestidor i del cos tècnic crec que s’està reflectint en els resultats. Hi havia gent nova, jugadors que no coneixen els companys ni el Club. Quan l’equip ha fet més pinya s’ha notat, estem més units que mai i ens portem tots genial. Al Sant Andreu anem tots a una i això es nota al camp.

A nivell personal, és la teva millor temporada al Sant Andreu?
Sí, sí. Segur! A nivell personal i col·lectiu és la millor. El primer any estàvem a Segona Divisió B, però el descens marca la teva carrera com a futbolista. La temporada passada va ser estranya, amb canvis a la banqueta i al vestidor, no ens vam acabar d’acoblar. Aquesta any és el millor. Amb la metodologia de Mikel [Azparren], que ha estat jugador i sap molt bé com funciona tot, a més coneix els jugadors. Amb Xavi Jiménez i el cos tècnic també estem molt bé i la gent jove suma.

Llamas ha jugat gairebé tots els minuts aquesta temporada.

Durant la teva carrera has competit a Segona Divisió B i algunes temporades a Segona A. Tot i així, vas decidir quedar-te al Sant Andreu a Tercera.
Sí, decideixo quedar-me perquè el projecte del Sant Andreu és ambiciós. Quin millor club per jugar i quedar-te a casa! Em sento molt còmode aquí, em sento com a casa i em tracten de manera genial. Tinc companys que marxen i després tornen. Alguna cosa té el Sant Andreu. Sóc l’únic supervivent del descens que continua aquí sense haver marxat. Em sento orgullós del Sant Andreu i tinc la il·lusió de retornar l’equip a la categoria que es mereix.

L’afició us acompanya a gairebé tots els camps.
Em trec el barret. Chapeau per ells. No hi ha preu. Desplaçaments amb fred, llunyans, amb pluja… ells hi són incondicionalment. I també la gent que ve al Narcís Sala és gent experta en futbol que saben què pot donar el Sant Andreu. Són ambiciosos igual que l’equip. T’exigeixen que l’equip estigui on ha d’estar.

Com és la teva relació amb Mikel Azparren i Xavi Jiménez, que eren companys teus i ara són els entrenadors?
Al principi és una mica estrany. A la primera reunió sobretot! Feia dos dies s’estaven canviant amb mi al vestidor i el dia següent estaven a l’altre costat de la taula del despatx. Com a jugadors em portava molt bé amb ells i tenim una filosofia de joc semblant. Ells confien en mi i jo en ells. El vestidor està al 100% amb ells per la metodologia de treball, la manera de jugar i per com estudien l’equip contrari.

Aquest any ets un dels capitans del Sant Andreu. Com veus el vestidor i aquesta convivència de jugadors veterans amb jugadors joves?
Els juvenils que pugen ho fan amb moltíssimes ganes. Estan jugant, demostrant ambició i fent un pas endavant per l’equip. I ho estem notant. A més, la gent jove que ha arribat és competitiva. Són molt vàlids per jugar a Tercera i fins i tot en categories superiors o en algun filial important.

Llamas és un dels capitans aquesta temporada.

Tu has competit durant molts anys amb equips de fora Catalunya. Com ha estat l’experiència de jugar tant temps lluny de casa?
És una experiència que t’enriqueix a nivell personal i professional. Vius experiències bones i altres no tant. Quan mires enrere t’adones que no és fàcil perquè no tothom arriba a jugar a Segona B o a Segona A en estadis amb 30.000 persones. Passes per les mans de molts entrenadors i sempre se’t queda alguna cosa bona. Igual que amb els companys. Als joves sempre els diria que si tenen l’oportunitat de sortir ho facin. He estat gairebé deu anys fora juntament amb la meva dona i ens ho hem passat molt bé.

Parla’m una mica dels teus inicis. On vas començar a jugar a fubtol?
Vaig estar dotze anys a les categories inferiors del Barça, des de que era aleví fins a debutar amb el Barça B a Tercera Divisió.  Aleshores vaig tenir una lesió i em van dir que no tindria oportunitats. Vaig decidir agafar les maletes i marxar, a veure què sortia. Vaig anar a L’Hospitalet, on a la primera volta vaig estar lesionat i a la segona ho vaig jugar tot i vam fer promoció. Al Barça vaig aprendre com a persona, vaig estudiar, vaig aprendre la metodologia que tenien i vaig conviure amb grans jugadors com Messi, Piqué i Fàbregas. Van ser companys meus. Sóc molt del Barça.

Hi mantens relació?
No, sóc molt tímid! Però m’imagino que si hi hagués alguna trobada segur que se’n recordarien de mi. A vegades per Terrassa sí m’he trobat amb en Xavi Hernández i hem estat parlant de com ens anava tot.

El lateral egarenc elogia l’actitud, l’exigència i l’ambició de l’afició.

Els teus pares eren molt ‘futboleros’?
El meu pare sí i l’ha practicat a nivell amateur i la meva mare és 100% del seu fill, però no és massa futbolera.

Quin ha estat el teu partit més especial?
El debut a Segona A a Cartagena amb el Huesca. Vaig jugar uns vint minuts. Recordo també haver jugat a El Madrigal, a Riazor… aquell partit el recordo amb especial tendresa perquè el Deportivo es jugava l’ascens a Primera, era l’última jornada. El camp estava ple fins la bandera. Un partit preciós. Guanyàvem 0 a 1 i vam tenir l’oportunitat de fer el segon. Al final van remuntar-nos i van aconseguir l’ascens. Va ser un gran moment vivint el futbol professional. També l’ascens a Segona A amb el Granada. Són tres partits de gran record.

Quin dorsal vestiries si fossin fixes?
El 2, perquè hi he jugat des de petit i és el número del lateral dret. També vaig ser capità del Barça amb el dorsal 2. També m’agrada el 23 perquè va ser el número amb què vaig debutar a Segona A.

Com a jugador, quina diries que és la teva millor virtut i el teu defecte?
La meva principal virtut és que intento deixar-ho tot al camp. Pot sortir millor o pitjor, però les ganes, el cor, la intensitat… sempre pots dir que ho has intentat, que has corregut, que has saltat, que has lluitat. Com a defecte, potser podria finalitzar les jugades ofensives amb més precisió, a nivell de xut i d’última passada.

Aquesta és la tercera temporada de Llamas defensant la quadribarrada.

Quin estil de música t’agrada?
Sóc molt de pop espanyol, m’agraden grups com Estopa.

On aniries de vacances?
A les Maldives.

Un color.
El turquesa.

Un plat.
La pasta.

Mar o muntanya.
Mar.

Una mania.
Menjar sempre el mateix el dia abans d’un partit i hidratar-me amb la mateixa quantitat d’aigua. I entrar al terreny de joc amb el peu dret.

Què has durant el teu temps lliure?
Cuido del meu fill i jugo amb ell. Té vint mesets. Està en una bona època perquè ja comença a ser una mica independent. Durant l’estona entre el gimnàs, on entreno al matí, i els entrenaments a la tarda estic amb ell i la meva dona. I amb la família en general.

Amb qui et portes millor al vestidor?
Som un grup molt unit i ens portem tots molt bé. No et sabria dir. Amb Dani Guerrero, Carroza, Luismi, Ton, Jorge Muñoz, Noguera…

T’interessa la política?
Sí, però no m’agrada parlar-ne amb amics i familiars. La segueixo però no m’agrada massa parlar-ne.

La intensitat defensiva és la millor virtut de l’andreuenc.

Què és el més important que has deixat de fer per dedicar-te al futbol?
Separar-me de la família. Sempre he tingut el recolzament incondicional de la meva dona, però deixar els pares per marxar quan sempre has viscut amb ells i anar a buscar les castanyes fora de casa és dur. Al principi va ser dur marxar amb 22 anys. Vaig anar al Mazarrón, a Múrcia, amb la meva dona. Si no fos per ella potser no hagués marxat. El primer mes i mig vaig estar sol i vaig estar prou bé.

Acabes de complir 32 anys. Fins quan et veus competint?
M’encantaria retirar-me amb l’edat de Xavi Jiménez (38 anys), però crec que el present t’ho va marcant. Ara segueixo competint i el moment en què cregui que la competició em passa per sobre parlaré amb la meva família i decidiré penjar les botes. Però puc resistir almenys tres o quatre anys, si Déu vol i em respecten les lesions.

Thas plantejat què faràs després?
Em vaig treure el nivell 1 d’entrenador i estic fent el curs d’entrenador personal. Ja treballo en un centre. M’agradaria enfocar la meva vida a l’entrenament personal o a categories inferiors.

Fotografies: Judit Andreu – UESA

Més en

Estrena insuficient a la lliga (0-0)

Premsa21 d'agost de 2017

Començar amb bon peu

Premsa19 d'agost de 2017

[VÍDEO] Encara no ets soci del Sant Andreu?

Premsa16 d'agost de 2017

El CE Districte 030, batejat com a Sant Andreu Atlètic

Premsa14 d'agost de 2017