Alberto R. Carroza: “M’agradaria penjar les botes al Sant Andreu”

Alberto Rodríguez Carroza (Santa Coloma de Gramenet, 19 de febrer de 1983) compleix la seva tercera etapa a la UE Sant Andreu (abans, 2011-2012 i 2013-2015). El central, abans migcentre, és un dels capitans de la plantilla andreuenca. Un dels futbolistes més valorats per l’afició per la seva entrega i el seu compromís amb la quadribarrada. Assegura que encara té corda i vol que el Sant Andreu sigui el seu últim equip abans de retirar-se. A la memòria de tot andreuenc hi ha incrustada l’eliminatòria de Copa del Rei contra l’Atlético de Madrid i el gol que va marcar al Vicente Calderón. També a la seva.

Com afronteu el partit contra el Vilassar després de l’empat del derbi?
És una final. Ens en queden tres i estem obligats a guanyar. La setmana d’entrenament ha estat bona i hi arribem bé. A més, recuperarem jugadors importants per a afrontar aquesta recta final de la temporada.

Més enllà d’això, com valores l’actuació de l’equip les darreres setmanes?
Era qüestió de temps. Érem quasi tots jugadors nous i també els entrenadors. L’equip poc a poc s’ha anat adaptant i s’ha fet un grup. Després hem vist un Sant Andreu competitiu i que ha pogut mirar a la cara als tres primers classificats.

Llàstima que les lesions no t’han deixat tenir continuïtat.
Sí… mai havia tingut tantes lesions. Però al final veus l’equip a dalt i quan entres ho fas amb ganes. Sempre que he pogut jugar he intentat ajudar el màxim que he pogut.

És la teva tercera etapa al Sant Andreu. Què té el club que sempre tornes?
Buf! Per mi de Catalunya el Sant Andreu… és que no hi ha color. I més quan estava a Segona Divisió B en les altres etapes que vaig estar. Per club, per afició, per estadi… és un dels grans clubs.

Carroza ha disputat divuit partits aquesta temporada.

Parlaves dels entrenadors nous. Eren companys teus.
Va ser estrany al principi perquè tenies una confiança com a jugador. Has de posar uns límits i tractar-lo com uns entrenadors més.

Com va ser la teva arribada?
Em va trucar Mikel Azparren perquè s’havia assebentat que quedava lliure del Badalona i em va dir que estaven molt interessats en mi. En vam reunir per a parlar i vam arribar a un acord.

Com veus als jugadors més joves?
Molt bé. És un any d’aprenentatge per ells, un any dur. El pas de juvenil a amateur és bastant gran i es nota, però crec que se n’han sortit bastant bé. El cas de Joel, Jordi, Juanan… se’ls veia una condició increïble. Al final s’han fet fitxatges de gent veterana compromesa amb el Sant Andreu i s’han barrejat amb els jugadors joves també per a ajudar-los a ser professionals. Crec que ha estat bàsic perquè les coses estiguin anant bé, i a més han professionalitzat el club i s’ha notat.

Sempre has jugat més de migcentre i ara ets central.
Sí, el migcentre és una posició del camp que m’encanta. Però entre les lesions i el rendiment que estan donant els migcampistes… hi ha molt nivell. Amb els anys he endarrit la posició i allà m’he quedat.

Considera que la seva millor virtut és la sortida de pilota.

Com a futbolista, quina creus que és la teva millor virtut i el teu defecte?
Com a virtut la sortida de pilota, i malgrat que no sóc corpulent tampoc sóc un central lent. I el que més m’ha condicionat ha estat el físic, per la zona on he jugat uns centímetres més m’haguessin anat molt bé.

On va començar Carroza a tocar una pilota?
A l’escola, a Santa Coloma de Gramanet. Vaig estar un any al Singuerlín. Era prebejamí i jugava amb alevins. Després el meu germà va anar al Sant Gabriel i jo vaig fer-hi una prova i m’hi vaig quedar. A continuació ja em signa el Barça i allà hi estic fins a arribar al Barça B.

Els teus pares són ‘futboleros’?
El meu pare sí, era l’entrenador del Singuerlín. Jo vaig néixer amb una pilota, no volia regals pel meu aniversari ni per Nadal. Només una pilota i jugava al carrer amb els amics.

Quin ha estat el teu partit més especial?
Els dos amb el Sant Andreu contra l’Atlètic de Madrid. Aquí el Narcís Sala estava ple i hi havia un gran ambient. Vam jugar contra futbolistes de Primera Divisió. Villa, Arda, Diego Costa… va ser un gol molt especial.

I vas marcar al Vicente Calderón.
Sí, en tinc un gran record. És el meu millor gol.

Celebració del gol del Sant Andreu al Vicente Calderón. | MD

La pressió com l’has portada?
Al principi va ser complicat. El meu primer any al Barça B va ser molt difícil. M’arribava una pilota i em posava nerviós, era com un flam. Feia pena sobre el camp. No sabia què fer amb la pilota. Fins i tot em van posar un psicòleg. Vaig tenir sort que al final vaig anar cedit al Girona i vaig jugar bastant. Aquell mig any al Barça B vaig arribar a tenir atacs d’ansietat, ho vaig passar bastant malament. Era dur perquè entrenant tu mateix veies que estaves a un bon nivell.

Com ho vas superar?
Amb el temps. El meu pare també parlava molt amb mi i m’ajudava. I arriba un dia que canvio de xip, que fallo i que m’és igual. Crec que és el millor que he pogut fer a la meva vida, en serio. I és el que intentem fer ara amb els joves, que si fallen segueixin jugant amb facilitat i tranquil·litat.

I ara?
Res, ara res! És veritat que si fallo em crema per dins, però el dia que no em faci ràbia deixaré el futbol perquè significarà que no tinc il·lusió. Cada dia tinc més ganes d’entrenar i jugar. A mesura que passen els anys i veus que es va acabant penses que és una llàstima perquè treballes en una cosa que t’agrada.

Què fa Carroza fora del Sant Andreu?
Ara estic d’entrenador de porters ajudant en Sergi Pujol a coordinar aquí al Sant Andreu i també porto temos ajudant a Morales a Barberà del Vallès. També porto un equip femení del Sant Gabriel.

Quina música t’agrada?
Tot el tipus de música. No tinc cap preferència, tot i que el reggeaton em cansa una mica ja (riu). El pop i el rock m’agraden bastant.

Carroza ha anotat un gol aquesta temporada, a la Copa Catalunya. | Adrià Giménez

Un dorsal.
El 21, perquè és un número que que em va tocar al Terrassa quan vaig marxar del Barça i em va anar bé. I per diverses coincidències que hi ha hagut a la meva vida.

Un color.
El vermell.

Un plat.
El gaspatxo amb truita.

Mar o muntanya?
Muntanya.

Unes vacances.
A Hawaii.

Un hobbie.
L’esport en general. Quan puc faig pàdel i abans havia fet tennis també.

Carn o peix?
Carn.

I què fas en el teu temps lliure?
Veig futbol i també m’agrada jugar a la consola, al Call of Dutty.

Amb qui et portes millor al vestidor?
Amb tots. Hi ha molt bona gent i molt bon grup.

Carroza és una garantia per a la defensa andreuenca.

Alguna mania?
Només entrar al camp amb el peu dret i no trepitjar la línia.

Algun equip preferit?
M’agrada com juga el Sevilla des de fa molts anys.

T’interessa la política?
Gens, l’odio. Tot en general, i amb el que s’ha vist aquests anys…

Amb 34 anys, fins quan et veus jugant a futbol?
Per sort no he tingut lesions greus i em trobo molt bé físicament. Espero estar uns quants anys més donant guerra. I m’agradaria penjar les botes al Sant Andreu.

T’agradaria ser entrenador quan et retiressis?
No m’importaria. Al final el futbol és la meva passió, m’encanta.

Fotografies: Judit Andreu – UESA

 

Per a més informació podeu contactar amb premsa@uesantandreu.cat

SEGUEIX-NOS