Joan Noguera: “La clau de la temporada que estem fent és la unió del grup”

Joan Noguera (Bagà, 5 de desembre de 1991) compleix la seva segona temporada al Sant Andreu. El central és un dels jugadors que ha tingut més minuts aquesta temporada. També l’anterior, malgrat que una lesió el va privar de disputar el tram final. Un cop superada, s’ha convertit en un jugador imprescindible a l’eix de la defensa andreuenca. Conversem amb ell en un moment en què l’equip ha millorat les seves prestacions defensives.

Potser no és un dels jugadors que més destaquen mediàticament, però Noguera té l’aval i la confiança cega del cos tècnic. Des de l’eix de la defensa dirigeix l’equip i pot veure el futbol des d’una altra òptica. Aquesta temporada les lesions l’han respectat i s’ha convertit en un futbolista que ho ha jugat gairebé tot. Contundent i concentrat, en Joan destaca que la millora defensiva de l’equip és mèrit del conjunt del grup, que ha après a defensar millor com a col·lectiu.

Com valores la victòria de dijous al camp del Santfeliuenc?
Abans de començar creia que era un dels partits mes importants, ja que els rivals directes tenien enfrontaments complicats. Un cop acabada la jornada, m’he adonat que només hem de pensar en nosaltres mateixos i guanyar cada partit independentment dels altres. Això ens portarà a la promoció d’ascens. Va ser una victòria important perquè era un camp complicat i nosaltres no estàvem en les millors condicions per les baixes, les lesions i alguns companys amb molèsties.

Quines sensacions tens aquesta temporada?
Molt bones. Crec que com equip hem evolucionat molt. Al principi sortíem al camp i tant podíem guanyar com podíem perdre, era llençar una moneda a l’aire i potser una jugada al final podia decantar la balança. Ara som un equip i quan sortim a jugar tenim el control del partit. Crec que hem millorat moltíssim.

Era una qüestió de mentalitat?
De tot una mica. Tots som una pinya i entrenem al màxim nivell, tant els que juguen tant els que no se senten importants. Aquesta és la clau per estar a dalt i continuar amb la dinàmica que portem. Som el millor equip de la segona volta, això és per alguna cosa. Crec que ha estat necessària una primera part de la temporada d’adaptació. Ara el treball de tot l’equip dóna els seus fruits.

Noguera ha jugat gairebé tots els partits aquesta temporada.

El Sant Andreu ha passat d’encaixar a quasi cada partit a deixar sovint la porteria a zero.
Crec que tots hem millorat a l’hora de defensar com a equip. Això porta a tenir més control dels partits i a encaixar menys gols.

Com va ser la recuperació de la teva lesió?
La temporada passada va ser bastant dura. Al principi, a la pretemporada, vaig tenir un micro trencament que no em va deixar entrar els primers partits. Després em vaig guanyar el lloc i quan ho estava jugant tot en una jugada contra l’Europa em vaig lesionar el turmell. Tenia un quist que em molestava i es va decidir que el millor era que m’operessin. Vaig estar tot l’estiu fent recuperació amb l’Éric, el fisioterapeuta, i pràcticament no vaig tenir vacances. Estic content perquè el treball amb l’Èric durant tot l’estiu em va permetre arribar bé a la pretemporada i tenir continuïtat aquest any.

I vas decidir renovar.
Quan va acabar la lliga jo m’estava recuperant. Em van trucar el Mikel Azparren i el Xavi Jiménez i em van dir que estigués tranquil i que comptaven amb mi. La clau d’aquest equip han estat ells dos, perquè ja coneixien els jugadors de l’any passat i han portat futbolistes que coneixien. Crec que s’han basat molt a fer un equip que estigui unit.

Parlant d’Azparren, ell va ser central durant la seva carrera. Com tu. El fet que el teu entrenador hagi jugat de central t’aporta algun plus?
Exigeix a tots per igual, però sí que es nota molt la manera de parlar i enfocar les coses des del vessant que ell havia sentit com a jugador. Això crec que m’afavoreix perquè moltes de les coses que jo penso ell, quan jugava de central, també les pensava. Crec que és una cosa positiva, que m’ajuda i estic aprenent molt.

Noguera assegura que la millora defensiva és mèrit de tot l’equip.

Quina és la teva principal virtut i el teu principal defecte?
La meva principal virtut crec que és la constància. Com a defecte, crec que en l’aspecte ofensiu podria aportar algun gol més en jugades a pilota aturada.

On vas començar a jugar a futbol?
A Bagà, al meu poble. Fins la categoria de cadet. Després vaig fitxar per l’Avià, on jugava sovint amb el primer equip. Després vaig jugar dos anys de juvenil a Puig-Reig i l’últim a la Gramenet. Com a amateur vaig estar un any amb la ‘Grama’, després dos anys al Gavà i aleshores vaig signar pel filial del Sabadell. El primer any va ser molt bo com experiència i aprenentatge, perquè entrenava amb el primer equip, que estava a Segona A. Vaig arribar a debutar contra el Tenerife i també vaig jugar contra el Mallorca, la Copa del Rei contra Las Palmas… va ser un any que em va marcar molt. Després vaig estar un altre any i finalment vaig venir al Sant Andreu.

Els teus pares eren ‘futboleros’?
Des de petit sempre anava amb una pilota. Els meus pares potser no ho són tant, però sempre m’han acompanyat on he estat. M’acompanyaven sempre, i cada setmana baixen de Bagà a veure’m jugar.

Quin ha estat el teu partit més especial?
El debut a Segona A la Nova Creu Alta contra el Mallorca. Vaig jugar uns quinze minuts i vam guanyar, va ser espectacular. Tothom somia en arribar a dalt de tot i és un dels partits que més m’ha marcat.

Quin tipus de música escoltes?
La música comercial, i com a cantant et diria Bruno Mars.

Ja era hora, un jugador que no li agrada el reggaeton!
[Riures] És la moda! Al vestidor tot el dia sona reggaeton! Hauríem d’escoltar la lletra, realment no diu res. Però al final t’hi enganxes i ho acabes escoltant!

Un color.
El vermell.

El central de Bagà ha anotat dos gols, però en vol més.

Un plat.
L’escudella de la meva àvia.

Si poguessis escollir un dorsal quin seria?
El 5, perquè és el número del central. Sempre l’he portat. Abans era el 3, però el 5 m’agrada.

El teu ídol d’infància.
Carles Puyol. Els valors que transmetia a l’equip m’identifiquen.

On aniries de vacances?
Aniria a fer la volta al món sense luxes i amb tranquil·litat amb la meva parella.

Mar o muntanya?
Muntanya.

Carn o peix?
Carn.

Quin equip t’agrada?
Sóc molt culer.

Una mania.
Bastants! Sempre menjo el mateix abans dels partits. També m’abraço amb el David Estrella i l’Éric. I he de portar un mitjó de cada tipus, un pel peu esquerre i l’altre pel dret.

Un hobbie.
Quan tinc temps m’agrada anar a Bagà a passar la tarda amb la família. Quan hi era no valorava tant poder passar el temps amb ells, però quan ets fora ho trobes a faltar. També m’agrada fer alguna excursió amb la meva parella.

Com portes la pressió?
Bé. Crec que és bona i cadascú s’ha de posar la necessària per estar concentrat, és un estímul. Estar en un club com el Sant Andreu et fa estar neguitós abans d’un partit, preparar-te a consciència amb els entrenaments i en el dia a dia. Els entrenaments, menjar bé, hidratar-te bé.

El debut a Segona A amb el Sabadell, el seu partit més especial.

Amb qui et portes millor al vestidor?
Com et deia abans, crec que la clau és que som una pinya i ens portem molt bé. Amb els jugadors que estaven la temporada passada potser tens més afinitat, però crec que la clau de la temporada que estem fent és la unió del grup.

Què has deixat de fer per dedicar-te al futbol?
He deixat de fer viatges amb la meva família per les pretemporades. Sembla que no però és sacrificat, normalment es comença al juliol i com millor és l’equip abans comences. Com més gran et fas, tot i que només tinc 26 anys, t’adones de les coses que no pots fer.

Què fa Joan Noguera fora del futbol?
Treballo en una empresa d’esdeveniments esportius. Organitzem lligues de futbol i també fem esdeveniments d’altres esports. Estic content i ho puc compaginar amb els entrenaments.

T’interessa la política?
Sí. Està una mica dramàtica últimament. En parlo amb els amics i la família i la segueixo.

Fins on aspires arribar en el futbol?
No em poso límits. Vaig tenir l’oportunitat a Segona A i ara estic a Tercera. No és cap fracàs per mi. Penso que s’ha de treballar molt en el dia a dia. Ho diuen tots els entrenadors, però és una veritat com un temple. No em paro a pensar molt en el futur, el que vingui vindrà i tu reculls el que vas sembrant.

Aquesta setmana, derbi contra l’Europa al Narcís Sala. Una de les quatre finals que li resten al Sant Andreu si vol jugar la promoció d’ascens. L’equip confia molt en les seves possibilitats i es veu capaç de tot.

Fotografies: Judit Andreu – UESA

Més en

[VÍDEO] Encara no ets soci del Sant Andreu?

Premsa16 d'agost de 2017

El CE Districte 030, batejat com a Sant Andreu Atlètic

Premsa14 d'agost de 2017

Bones sensacions de cara l’inici de la lliga (3-0)

Premsa14 d'agost de 2017

Últim test abans del debut

Premsa12 d'agost de 2017