Iván Díaz-Cano: “Per ascendir havíem de somiar i jo ho he somiat cada nit”

Un cop acabada la temporada i en què s’ha confirmat la continuïtat d’Iván Díaz-Cano com a entrenador del Juvenil A la pròxima temporada, el tècnic quadribarrat ha fet una valoració de com ha estat la campanya 2019/2020. “L’ascens significa el punt final a un objectiu molt complicat i una satisfacció enorme”. A continuació l’entrevista sencera.

Ja has tingut temps per pair aquest final de temporada?

Ara estem assimilant tot. L’objectiu que ens vam posar nosaltres l’hem complert. Estic molt content. Estic agraït als jugadors i al Club.

Què significa per tu aquest ascens del Juvenil A a Divisió d’Honor?

És el punt final a una categoria i a un objectiu molt complicat. Una satisfacció enorme.

Quina va ser la primera sensació un cop assolit l’ascens al camp del Mataró just quan va acabar el partit?

Una alegria immensa d’haver complert l’objectiu. Molta satisfacció. Una sensació que s’ha de viure com a entrenador. Sobretot molta felicitat per a l’equip i el cos tècnic pel treball fet, que ha sigut molt.

La temporada ha estat molt competida fins al final.

S’ha patit moltíssim. Ha sigut un any diferent. Molt dur. Però en l’aspecte psicològic hem estat molt pels jugadors. Hem estat sempre preparats. Hi ha hagut setmanes bones i dolentes, però sempre hem seguit una línia, que és el més important.

A més, s’ha aconseguit l’ascens sent el millor equip dels que podien pujar.

La primera volta de la primera fase vam obtenir molts bons resultats. A partir d’aquí van haver-hi moments dolents. Vam lluitar i aguantar. Els punts que hem fet és molt complicat. Hem competit contra tots els rivals.

T’imaginaves a principi de temporada, quan vas agafar el càrrec d’entrenador del Juvenil A, aconseguir l’ascens?

La veritat és que no. Sempre treballo i amb la feina tot arriba. És cert que ja havia viscut experiències en aquesta situació d’anys anteriors, però no m’ho imaginava. Perquè aquesta categoria és molt igualada. No m’ho imaginava, però setmana rere setmana, visualitzaves l’objectiu, que els rivals punxaven i que nosaltres estàvem allà. Per a poder-ho fer, havies de somiar i jo ho he somiat cada nit.

Al llarg de la temporada, el Juvenil A ha demostrat ser un equip molt sòlid i competitiu.

Amb aquests jugadors, si demanava alguna cosa, ells no dubtaven i ho feien perquè creien en la paraula del nostre cos tècnic. Anaven a mort amb nosaltres. No hem sigut un equip molt golejador, però trèiem rèdit de les nostres ocasions i sobretot de no encaixar.

El tram final de la Fase 1 vau travessar una ratxa difícil, però us vau refer a la perfecció per encara la Fase 2 d’ascens a Divisió d’Honor.

Vam fer xerrades amb els jugadors per canviar la dinàmica. Ha funcionat perquè la pilota ha entrat. Hem après molt i aquesta experiència ens l’emportem per a la temporada vinent.

Com en alguna entrevista anterior has comentat tots els jugadors estaven units per a un objectiu.

Sempre crec en la força d’un col·lectiu. Una individualitat et pot fer guanyar un partit, però un equip et guanya un campionat. Crec en la força d’un col·lectiu, d’onze jugadors, dels de la banqueta i els que estan desconvocats. Setmana rere setmana és el que et porta a complir l’objectiu.

Com has viscut el suport de l’afició en el tram final de la temporada?

Al principi era estrany perquè era mirar a la grada i no veure a ningú. De cop i volta de veure a 0 persones van passar a ser 300 persones. Això canvia molt. Canvien les sensacions. Has d’estar  més tranquil, sobretot els jugadors, perquè la grada influeix. La motivació també, però són jugadors que s’enganxen a tot, i quan algú crida, els nostres jugadors van.

Com vas viure les dues setmanes que vau tenir l’oportunitat matemàtica de certificar l’ascens?

Van ser dues setmanes molt diferents. (En el matx contra la Damm) el Badalona va punxar abans que nosaltres, quan estàvem en l’escalfament. La sensació era diferent. Estàvem bé, però no estàvem preparats, Estàvem molt nerviosos per tancar ràpidament el partit. A vegades has de ser pacient, els duels duren 90 minuts més l’afegit.

En canvi la setmana de l’enfrontament contra el Mataró estàvem més tranquils. Els jugadors estaven més concentrats i preparats. La sensació era de seguretat i tranquil·litat. Saber que les coses s’havien de fer, i ho vam aconseguir.

https://twitter.com/uesantandreu/status/1395309112116883457?s=20

L’ascens a Divisió d’Honor és el premi a una temporada excel·lent.

Vam canviar la dinàmica de l’equip. Havia de ser diferent respecte dels anys anteriors perquè el Sant Andreu es mereix molt més. Hi ha hagut molta feina, des que vam començar a treballar l’última setmana del passat mes d’agost.

Què significa per a la UE Sant Andreu tenir el Juvenil A a la Divisió d’Honor?

Com a Club és el màxim. El nivell del futbol base està pujant molt. En totes les màximes divisions tenim equips. S’estan complint tots els objectius a les categories inferiors. El que volem per a l’any vinent és fitxar a jugadors per a la Divisió d’Honor, perquè la temporada següent puguin estar al primer equip, que és l’objectiu.

És un prestigi estar a la màxima categoria juvenil. Això sí, s’ha de treballar perquè no sigui una casualitat, que siguem un equip que estigui allà any rere any. Mantenir-nos a la divisió i estar les màximes temporades possibles.

Retorn a la Divisió d’Honor, que ja esteu treballant per confeccionar la plantilla.

Quan va arribar Diego Morata em va donar tota la confiança i llibertat. Tenim una bona base de jugadors, que tenen un any més signat. Per a la pròxima temporada portem molt de treball fet des d’abans d’assolir l’ascens, de captació de jugadors i confeccionar la planificació de l’equip. La resposta està sent molt bona.

I tu com a entrenador del Juvenil A.

Continuo.

Imatge: Iván Díaz-Cano, l’entrenador del Juvenil A. | Judit Andreu-UESA.

 

Per a més informació podeu contactar amb premsa@uesantandreu.cat

SEGUEIX-NOS