La UE Sant Andreu homenatja un dels seus ex-jugadors vinculats a través de la Penya Folguera pel seu compromís antifeixista i amb la legalitat democràtica de la República. El Sant Andreu va ser el club pioner en la lluita antifeixista recaptant diners per a les milícies republicanes.
Mariano Rizo Cruz va néixer a Sant Andreu de Palomar el 15 de maig de 1919. La seva família vivia i treballava al poble i Mariano va jugar a la Penya Folguera [se’n pot apreciar la maleta a la fotografia], vinculada a la UE Sant Andreu, durant els anys trenta al camp de la Fabra i Coats. Aquest diumenge, abans que comenci el partit al Narcís Sala, es farà un servei d’honor a càrrec de Norbert Rizo, un dels seus fills.
La seva història ha permès de descobrir l’existència de la Penya Folguera, una de les múltiples penyes que durant els anys vint, trenta i quaranta era apadrinada per un futbolista de la UE Sant Andreu. Aquestes penyes jugaven al camp de la Fabra i Coats, compartint terreny de joc amb el Sant Andreu, i vestien la quadribarrada.
La biografia de Mariano Rizo Cruz
Arran del cop d’estat feixista del 1936, Mariano Rizo va marxar de Barcelona per a anar al front a defensar el govern legítim de la República. La victòria feixista va obligar-lo a marxar a l’exili a Catalunya Nord, on va ser reclòs al camp d’Argelers. Quan va començar la Segona Guerra Mundial, va allistar-se a una Companyia de Treballadors Estrangers sota les ordres de l’exèrcit francès per a lluitar contra l’exèrcit nazi.
El 28 de juny de 1940 va ser fet presoner per l’exèrcit nazi prop de la regió de Les Vosges. Primer va ser enviat a diferents camps de presoners i més tard va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, el gener de 1941. Posteriorment, el 8 d’abril va ser traslladat a Gusen, un camp annex a Mauthausen. Mariano Rizo va aconseguir sobreviure a tots aquests anys de treballs forçats, horrors i maltractaments i va ser alliberat el 5 de maig de 1945 per les tropes nord-americanes. Davant la impossibilitat de tornar a Catalunya per la dictadura de Franco, es va establir a Tolosa, on va viure fins a la seva mort el 1997. La seva antiga parella, Pepita García, va traslladar-s’hi el 1948 per retrobar-se amb ell.
Dilluns passat, 16 de maig, es va retre un homenatge a Mariano Rizo posant una llamborda de record en el seu últim domicili abans de marxar a la guerra, al carrer Escòcia número 6, en un acte de justícia i memòria històrica impulsat per l’Amical de Mauthausen, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Representants de la UE Sant Andreu van assistir a l’acte, que va ser molt emotiu.
Fotografies: Família de Mariano Rizo Cruz.
