Història
La Unió Esportiva Sant Andreu es configura com una de les entitats esportives més representatives i de major caire històric de Catalunya. Aquest reconeixement no només és expressat per mèrits esportius, sinó que neix de la seva composició com una organització arrelada a l’evolució del seu barri, socialment compromesa i de valors infranquejables.
El coratge, la determinació i l’esforç característics de l’entitat fan de tots qui han estat vinculats a la Unió Esportiva Sant Andreu per sempre quadribarrats.
Els orígens
L’arribada de treballadors escocesos vinculats a la indústria tèxtil va introduir el futbol a Sant Andreu de Palomar i va marcar l’origen del que acabaria sent la UE Sant Andreu.
El gener de 1909 un grup d’andreuencs va fundar el Club Z, que poc després es convertiria en l’Andreuenc Club de Futbol. Amb els anys, i després de diverses escissions, fusions i canvis de nom, l’entitat evolucionaria fins a l’actual Unió Esportiva Sant Andreu.
L’Andreuenc va disputar el primer partit oficial el novembre de 1909. El 1911 va néixer l’Avenç del Sport arran d’una escissió interna, convertint-se en un dels clubs destacats del futbol català de l’època.
El 14 de juny de 1925 es va aprovar la fusió entre l’Andreuenc i l’Avenç del Sport, juntament amb altres entitats esportives del barri. Així va néixer oficialment, l’1 d’agost de 1925, la Unió Esportiva Sant Andreu.
Entre els moments destacats d’aquells primers anys sobresurt la victòria per 12 a 0 contra el Sant Sadurní d’Anoia el 1934, la més àmplia de la història del club. Poc després, l’esclat de la Guerra Civil va provocar la suspensió de les competicions estatals.
Viu l’emoció del Narcís Sala i anima els quadribarrats en directe
Competint a Segona Divisió
La postguerra va comportar canvis importants per a la Unió Esportiva Sant Andreu. L’any 1939, la junta gestora imposada pel règim franquista va eliminar els colors de la senyera i l’escut de la samarreta.
En l’àmbit esportiu, el club va viure una bona etapa inicial, aconseguint l’ascens a Primera Categoria B després d’una gran temporada 1939-40. Tot i això, els mals resultats de la temporada 1941-42 van provocar el descens, i l’equip va competir durant diversos anys a Primera Regional.
L’arribada de Narcís Sala a la presidència el 1945 va impulsar un projecte ambiciós que culminaria amb l’ascens a Segona Divisió la temporada 1949-50. La campanya 1950-51 és considerada una de les millors de la història del club, tant pels resultats esportius com pel creixement social de l’entitat.
Les dificultats econòmiques, però, van afectar la continuïtat del projecte. Després d’un acord fallit amb el RCD Espanyol, el club va renunciar a la plaça de Segona Divisió el 1953 i va tornar a Tercera, categoria on va romandre durant 16 temporades.
La recuperació arribaria amb el retorn de Narcís Sala a la presidència i l’ascens a Segona Divisió la temporada 1968-69. L’augment de l’afició va impulsar la construcció de l’actual Estadi Narcís Sala, inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit davant el FC Barcelona.
La temporada 1976-77 va ser, fins avui, l’última del Sant Andreu a Segona Divisió. Poc després, una etapa marcada per les dificultats econòmiques i esportives va portar el club primer a Segona B i posteriorment a Tercera Divisió.
Crisis econòmiques
La dècada dels anys 80 va estar marcada per una profunda crisi econòmica que va afectar de ple la Unió Esportiva Sant Andreu. La situació va començar a revertir-se el 1987 amb el retorn de Josep Vivancos a la presidència i el suport econòmic de Joan Gaspart.
L’entitat va apostar fortament per construir una plantilla competitiva i, després d’estabilitzar la situació econòmica, el Sant Andreu va aconseguir l’ascens a Segona Divisió B l’any 1990.
Les temporades 1991-92 i 1992-93 el club va lluitar per pujar a Segona Divisió amb un projecte ambiciós i jugadors destacats que van il·lusionar l’afició quadribarrada. Tot i el gran nivell esportiu, l’ascens no es va poder culminar.
L’esforç econòmic va provocar una nova crisi financera i Joan Gaspart va assumir el deute per evitar la desaparició del club.
La situació esportiva va empitjorar progressivament fins al descens a Tercera Divisió la temporada 1996-97. Dos anys després, el Sant Andreu va caure a Primera Catalana, una categoria catalana que el club no disputava des de 1947.
La transformació
La temporada 1999-2000 va marcar l’inici de la recuperació esportiva de la Unió Esportiva Sant Andreu amb un nou projecte que va retornar l’equip a Tercera Divisió.
Amb Joan Gaspart a la presidència, el club va aconseguir l’ascens a Segona Divisió B el 2005 després de superar el Mazarrón en un Narcís Sala ple. Poc després, el Sant Andreu es convertia en SAD i celebrava el seu centenari amb un dels moments més recordats de la seva història: la conquista de la Copa Catalunya del 2009, eliminant el FC Barcelona de Pep Guardiola i derrotant el RCD Espanyol a la final.
La temporada 2009-10, els quadribarrats van tornar a proclamar-se campions de Segona B, tot i que l’ascens no es va poder culminar. Els anys següents també van deixar moments destacats com la classificació per a la Copa del Rei i la consecució de la Copa Federació Espanyola el 2013.
El 2014, després d’un canvi accionarial i d’una temporada complicada, el club va descendir a Tercera Divisió. Manuel Camino recuperaria la presidència un any després i el Sant Andreu iniciaria una nova etapa de creixement esportiu.
Després de diversos intents de promoció, l’anhelat ascens a Segona Federació arribaria el 4 de juny de 2023 a Salamanca, en una final èpica davant la Unión Deportiva Salamanca. L’ascens va provocar una gran mobilització social i el club va superar els 3.000 socis.
En les temporades següents, el Sant Andreu es consolidaria a Segona RFEF disputant dues promocions consecutives d’ascens a Primera RFEF. Paral·lelament, el club va recuperar protagonisme a la Copa del Rei amb victòries destacades com l’eliminació del Mirandés al Narcís Sala la temporada 2024-25.
En l’àmbit institucional, el novembre de 2024 Manuel Camino anunciava la venda de la majoria accionarial al empresari japonès Taito Suzuki, iniciant una nova etapa per a l’entitat quadribarrada.
Patrocinadors Principals
