Josu Rodríguez: ‘El partit contra el Calahorra és la primera final de la temporada’

Josu Rodríguez és un dels futbolistes més estimats per l’afició andreuenca i un dels pesos pesants dins del vestidor. Enguany és la seva segona etapa al club i també és un jugador involucrat amb el futbol base andreuenc, ja que entrena l’Infantil C. Josu va formar part del Sant Andreu que la temporada 2013/14 es va enfrontar a l’Atlètic de Madrid a la Copa. Cinc anys més tard, i després d’haver marxat i retornat al club entremig, pot tornar a repetir aquell moment amb la quadribarrada. L’entrevistem per a conèixer-lo una mica més i que faci una valoració de l’equip pocs dies abans del transcendental partit davant del Calahorra.

[Entrevista de Marc Abelló]

 

Com veus l’equip en aquest inici de temporada? 

Vam començar una mica irregulars, com la passada campanya, però crec que l’equip ara està arrencant i esperem agafar embranzida. Personalment, estic molt a gust amb el sistema de joc. S’adapta molt a la manera que tinc de jugar.

Quin és l’objectiu del Sant Andreu per aquesta temporada?

Dins del vestidor l’objectiu és clar; el títol de Lliga o almenys classificar-nos per a la promoció d’ascens.

Com afronteu el partit davant del Calahorra?

L’afrontem com una de les primeres finals de la temporada perquè és un partit molt important tant pels jugadors, el club i l’afició. Si passem de ronda, ens tocaria un conjunt de Primera Divisió de competició europea, que de fet ja ho vam viure fa cinc anys contra l’Atlètic de Madrid.

Com vas viure aquella experiència de jugar contra l’Atlètic de Madrid, que ja dirigia el ‘Cholo’ Simeone?

És una vivència que mai s’oblidarà. És un record molt bonic que vam poder viure alguns membres d’aquesta plantilla. Va ser increïble. Jugar contra els futbolistes que veies per la televisió, que podien ser els teus ídols. A més ens vam enfrontar contra un equip que començava a  despuntar i que, al final, va ser campió de lliga aquella mateixa temporada. També va ser maco jugar a casa, amb tota l’afició bolcada, i poder anar al Vicente Calderón.

En aquell any tenies els teus entrenadors, el Mikel Azparren i el Xavi Jiménez, com a companys d’equip. Com ha evolucionat la teva relació amb ells?

En aquell temps era molt jove i sempre em fixava molt en els veterans com ells per aprendre. En l’actualitat, estic molt content amb ells com a tècnics, ens tenim molta confiança per dir-nos el que pensem, segueixo aprenent del Mikel i del Xavi.

Josu Rodríguez, un dels pilars del Sant Andreu | Judit Andreu-UESA.

Aquesta és la teva segona etapa al Sant Andreu. Què significa per tu aquest Club?

En la primera etapa encara era molt jove. Era sub-23 i em va marcar molt venir a jugar al Sant Andreu, ja que no havia jugat mai a Segona B i perquè l’entrenador, en Piti Belmonte, em va donar molta confiança. La segona temporada no va ser tan bona en l’àmbit personal, però vaig quedar-me amb molt bon record del Club. Posteriorment, quan vaig rebre la trucada del Mikel Azparren, no ho vaig pensar dues vegades; per l’afició, per la directiva i per alguns excompanys que eren amics.

Canviant de tema, a part de ser jugador del primer equip, també estàs involucrat amb el futbol base del Sant Andreu.

L’any passat vaig ser coordinador del futbol base del Club. Aquesta temporada entreno l’Infantil C. A banda d’això, vaig fer un màster en psicologia esportiva. Actualment estem parlant amb la directiva de fer alguna cosa en aquest àmbit al Sant Andreu. La temporada passada ja vaig estar fent les pràctiques del màster al Club treballant amb els nens. És una cosa que m’omple molt i, a més, és important que els jugadors del primer equip estiguin en contacte amb el planter perquè ells són el més important.

En l’esport d’elit, quina importància creus que té la psicologia esportiva?

És fonamental, hi ha dificultats que et passen dins del terreny de joc, i fora d’aquest, que va bé gestionar amb la psicologia esportiva per tal de donar-li un equilibri i millorar ambdós aspectes. Els esportistes ens sentim sovint sols i això evita portar els problemes de la feina a casa i els problemes de casa a la feina. A més, des de ben petits, s’hauria d’incorporar els nens a les dinàmiques de grup per treballar la pressió que molts pateixen per part dels pares i entrenadors al futbol base.

Apliques el teu coneixement com a psicòleg esportiu en la teva carrera?  Podries dir algun cas concret?

En alguna ocasió ho he fet. Un exemple era apuntar-me en un paper les pèrdues i les recuperacions que feia en els entrenaments. I això m’ajudava, per exemple, ja que si veia que havia perdut moltes pilotes, m’adonava que no estava jugant de la manera més eficient possible i em permetia anar perfeccionant el meu joc dia a dia.

Per acabar l’entrevista, quin missatge li enviaries a l’afició andreuenca?

Els hi diria que dins del vestidor ens reconforta molt el seu suport. Ens alegra molt que vinguin als desplaçaments i que a casa, el Narcís Sala, pugui seguir sent el fortí que era. Ens ajuden a treure bons resultats. Són el jugador número dotze.

Més en

Convocatòria de la Junta General d’Accionistes

Premsa13 de desembre de 2018

Mèrits quadribarrats sense premi (1-2)

Premsa13 de desembre de 2018

Plat fort al Narcís Sala

Premsa11 de desembre de 2018

Derrota del Juvenil A (2-4)

Premsa10 de desembre de 2018