Notícies

Què en sabem, del FC Cartagena?

Desgranem el proper rival de lliga de la UE Sant Andreu.

Què en sabem, del FC Cartagena?

El Fútbol Club Cartagena és un club de futbol fundat l’any 1995. Està situat a Cartagena, a la Regió de Múrcia, una ciutat amb més de 215.000 habitants. Amb l'ajuda del departament de comunicació de l'equip cartagener, desgranem el proper rival del Sant Andreu.

Malgrat que l’actual FC Cartagena té uns 30 anys d’història, el futbol a la ciutat murciana ve de molt més lluny. Als anys 80, l’antic Cartagena FC va deixar de competir en categoria sènior, i al 1995 va néixer l’entitat actual. A la ciutat, tots dos clubs es coneixen amb el mateix sobrenom, “efesé”. La “c”, a Cartagena, sovint es pronuncia com una “s”, i per això aquest sobrenom acaba unint la història dels dos equips.

El rival dels quadribarrats ha disputat vuit temporades a Segona Divisió, repartides en dues etapes. La primera va arrencar amb un ascens molt sonat a Alcoi, el primer a Segona A com a FC Cartagena. Aquell primer curs a la categoria de plata, l’equip va estar a punt de pujar a Primera. Després va baixar a Segona B, però mai a Tercera. L’estiu de la pandèmia, sense públic a La Rosaleda, va tornar al futbol professional amb Borja Jiménez com a entrenador. A Segona hi va passar cinc temporades: dues i mitja amb Luis Carrión, lluitant per entrar al play-off d’ascens a Primera, una salvació in extremis i, finalment, el descens. Enguany, el Cartagena ha encetat la seva segona temporada consecutiva a Primera Federació.

El club també ha viscut canvis als despatxos. El Nadal passat va canviar de propietat amb l’arribada del nou president, Alejandro Arribas, un exfutbolista professional. Sota el seu mandat, però, el club ha atravessat una crisi econòmica que ha derivat amb impagaments a la plantilla. Pel que fa a la massa social, el Cartagena té actualment uns 6.200 socis. En va arribar a tenir 9.000 a Segona Divisió, va baixar fins als 5.000 la temporada passada i enguany torna a créixer.

L’estadi

El FC Cartagena juga els seus partits com a local al Cartagonova, un estadi inaugurat l’any 1988 amb el nom d’El Almarjal i que té un aforament de 13.500 espectadors. L’entrada habitual és d’unes 6.000 persones, tot i que en partits destacats la xifra s’enfila: contra el Múrcia hi va haver 11.000 espectadors, i contra l’Hércules o el Saragossa, entre 8.000 i 9.000.

L’estadi és pràcticament idèntic a Castalia, el camp del CD Castelló, i a l’antic Miniestadi del FC Barcelona. El va dissenyar el mateix arquitecte, i fins i tot els colors coincideixen amb els de l’estadi castellonenc, tot i que en els ultims anys s'han anat fent canvis i ja no és calcat al 100%.

L’entrenador

El tècnic del Cartagena és Íñigo Vélez, que va arribar al febrer substituint Javi Rey, l'exentrnador de l'equip blanc-i-negre i actual tècnic del Sant Andreu. En els 15 partits que va dirigir la temporada passada, el Cartagena es va quedar a un pas del play-off d’ascens. Vélez dirigia l'Amorebieta en el seu ascens històric a Segona Divisió, i també té passat al Lugo, la Ponferradina i el Recreativo de Huelva. 

La plantilla

Aquest estiu, el club ha renovat la meitat de la plantilla: el 50% dels jugadors continuen respecte de la temporada passada i l’altre 50% són fitxatges. Els dos capitans són els jugadors més representatius de l’equip. Un és Pablo de Blasi, que ha jugat a Primera Divisió amb l’Eibar i a la Bundesliga amb el Mainz, i que després d’una etapa a l’Argentina va tornar l’any passat a Cartagena per tancar la seva carrera. L’altre és Nacho, amb una llarga trajectòria al futbol estatal (Rayo Vallecano, Valladolid, Osasuna i Tenerife) i que va arribar fa dos anys i mig, quan l’equip era a Segona. També destaca el porter Lucho García, que fa dues temporades que és al club. D’entre les noves incorporacions, Marcos Moreno, Dacosta i Iván Ribeiro, tots tres jugadors d’atac, són els que més han cridat l’atenció des de l’inici de la lliga.

La ciutat

El Departament de Comunicació del Cartagena ens destaca el teatre romà, el casc antic i el port són visites imprescindibles per als qui s’hi desplacin. També recomana dos restaurants: la Tasca Tio Andrés i el Pincho de Castilla.