Han arribat moltes cares noves al Narcís Sala. Una d’elles, però, tot i estrenar-se amb fitxa del primer equip, ja era més que coneguda. Es tracta de Sergi Vives, que després de tota una vida al futbol base del Sant Andreu i assolir un ascens amb el Juvenil A, aquesta temporada serà jugador del primer equip a tots els efectes. Un repte que assumeix amb una il·lusió indescriptible. “El Sant Andreu és la meva vida”, assegura. A continuació l’entrevista completa.
Com estan anant les primeres sessions de pretemporada?
Les primeres sessions estan anant molt bé. Estem intentant agafar el ritme adequat per començar el millor possible i tinc molt bones sensacions.
Hi ha bona sintonia amb Almazán i la resta de cos tècnic?
La veritat és que hi ha molt bona sintonia. Des del primer dia tant el David com el seu cos tècnic ens van deixar clar que estaven a mort amb nosaltres i nosaltres estem a mort amb ells. Amb les seves idees, amb els seus conceptes… anirem fins al final amb ells per aconseguir els nostres objectius.
Us apreten gaire?
La veritat és que si! (riu). Ara sobretot que son els primers entrenaments si, i et costa més perquè vens de l’aturada de l’estiu. Nosaltres fem la feina que toca perquè volem estar el millor possible.
Gairebé la totalitat de la plantilla és nova. Com s’estan adaptant les incorporacions?
Jo crec que s’estan adaptant bé. Si que és cert que hi ha molt fitxatge, molta gent nova… però els que portem més anys aquí intentem ajudar el màxim possible a la gent nova i crec que s’estan adaptant molt bé. Poc a poc anem agafant confiança tots amb tots. Quan van passant els dies vas fent equip i al final és una peça fonamental perquè al camp les coses surtin com volem.
De moment la pretemporada ha començat prou bé!
Podem treure moltes coses positives. Tant pels resultats com pel joc podem treure coses molt bones. Fa poc temps que entrenem, però el que ens ha demanat el David als entrenaments ho hem fet prou bé als partits i al final no hem perdut cap partit. Això evidencia que som un equip dur, competitiu i que no serem un rival fàcil. En general, bones sensacions que ens permet començar amb força i arribar bé a la lliga.
Passes de ser el capità del Juvenil A a un dels més petits del primer equip. Notes el canvi?
Si, hi ha bastant canvi. Passes de ser Juvenil a Amateur i hi ha diferència. Com he tingut la sort i el privilegi d’anar pujant amb el primer equip, entrenar amb ells, anar al partit, viure el dia a dia… ara és més fàcil. Estic pràcticament adaptat i la veritat és que no m’està costant gaire. Conec a gairebé tothom, conec com funciona… estic molt i molt content.
Al costat tens un bon referent: Noguera.
Conec al Joan de fa anys. Quan era jugador del futbol base ja el seguia perquè anava a veure els partits del primer equip i sempre em fixava en ell. Ara tinc una gran sort de poder compartir entrenaments i partits amb ell, intento aprendre el màxim possible d’ell perquè em pot servir de gran ajuda pel futur.
Després de tota la vida al futbol base del club, què significa per tu ser jugador del primer equip?
Tant per mi com per la meva família és un orgull poder ser jugador del primer equip del Sant Andreu. Tothom que em coneix sap que aquest ha estat el meu somni des de ben petit i la veritat és que és un privilegi estar on estic avui. Se que significa aquest escut, aquesta afició i aquesta samarreta. Ara, però, la cosa segueix i ho donaré tot per portar al Sant Andreu on es mereix.
Quants cops havies pensat en aquest moment?
Buf, molts. Des de petit vas a veure el primer equip, i penses… algun dia m’agradaria estar aquí. A mesura que han anat passant els anys ho veus més a prop i si es treballa al final les oportunitats arriben i jo he tingut la gran sort de poder aconseguir-ho.
De totes maneres, ja saps el que es jugar amb el primer equip. Com has viscut els minuts que has tingut?
Vaig debutar al camp del Santfeliuenc i els recordo molt emotius. Va ser un dia que mai oblidaré, però el millor record que tinc amb el Sant Andreu és el partit contra el Manresa on jugo com a titular al Narcís Sala. Em venen moltes emocions… no et mentiré si et dic que estava una mica nerviós! Va ser una experiència única, perquè es va complir el que he estat treballant durant aquests anys. Però ara això no s’atura, i anem a per més.
Sempre has estat un jugador molt estimat per l’afició. Què significa per tu?
Per mi significa molt tenir el suport i l’amor de l’afició. Crec que tenim una afició única, incondicional i que sempre està amb nosaltres, a les bones i a les dolentes. Només els puc donar les gràcies i la meva feina és deixar-ho tot sobre la gespa, tal com porto fent tota la vida amb el Sant Andreu. És el mínim que els puc donar, perquè els vull tornar d’alguna manera aquest amor i recolzament que em donen.
Jugar a porta tancada deu canviar molt la forma de jugar.
S’ha notat molt. Es notava en els partits del Juvenil, ja et pots imaginar al primer equip, on la gent apreta, ajuda i t’empeny per guiar-te cap a la victòria. És una mica estrany, però al final ens va tocar acostumar-nos. Per sort ja pot tornar el públic, i això ens anirà bé segur.
També vas acompanyar a l’equip al ‘playoff’ de la temporada passada. La final és difícil d’oblidar…
Va ser un final molt cruel. Jo crec que els que van jugar s’ho van deixar tot i al final no va poder ser. Ho seguirem intentant i estic segur que el Sant Andreu tornarà allà on es mereix.
Tot i això, vas viure una alegria. Un ascens a Divisió d’Honor no s’aconsegueix cada any!
Va ser una alegria immensa. Des de ben petit sé la importància que té que el Juvenil A estigui a la màxima categoria i la veritat és que durant els anys que he estat al Juvenil l’objectiu era claríssim. Sabíem que aquest any era el bo, teníem un bon grup per fer-ho i estic molt content d’haver acabat la meva etapa al futbol base havent aconseguit l’ascens.
Com veus al Juvenil per aquesta temporada?
Crec que tindrà una temporada bastant complicada, però conec al cos tècnic, conec a molts jugadors, a la gent relacionada amb el Juvenil… i confio molt en ells. Saben que em tenen a mi per qualsevol cosa i estic convençut que ho tiraran endavant i es podran salvar. No en tinc cap dubte.
Quin és el millor record que tens amb el Sant Andreu?
Com a aficionat, l’any de les eliminatòries de la Copa del Rei, que vam jugar contra l’Atlètic de Madrid. Tinc un gran record d’aquells partits. Vaig poder anar tant a l’anada com a la tornada al Wanda. Com a jugador, els partits al camp del Santfeliuenc i el meu debut com a titular al Narcís Sala.
Quin objectiu et marques per aquesta temporada?
Anar creixent i millorant dia a dia a través dels entrenaments i dels partits. Poder aprendre de la gent que tinc al voltant i millorar com a futbolista i com a persona. A més, aprofitar les oportunitats que em donin sobre la gespa i quan arribin, deixar-ho tot sobre el camp.
I a llarg termini?
No m’agrada pensar gaire en el futur. M’agrada viure el present, però no et mentiré si et dic que el meu somni és seguir molts anys al primer equip del Sant Andreu. Vull ser un jugador i una figura important al primer equip, tant pel club, afició i futbol base. Això seria un orgull màxim. Seguir defensant molts anys la quadribarrada, que és el meu somni des de ben petit.
El teu cas és un clar exemple de que si es treballa, les oportunitats amb els ‘grans’ arriben. Quin missatge donaries a tots els jugadors de la base?
Que entrenament a entrenament i partit a partit s’ho deixin tot i honorin la samarreta del Sant Andreu. A partir d’aquí, anar creixent, anar millorant, fer cas dels entrenadors i de la gent del voltant perquè el que volen ells és que millorin. Al final, si treballes i t’esforces les oportunitats apareixen i s’han d’aprofitar al màxim.
I a l’afició?
Poques coses se’ls pot demanar. Que segueixin igual que han estat aquests últims anys. Jo he pogut estar a la seva pell i sé com ho senten i el que senten, i al final son ells els que representen el club. Honren les 4 barres allà on van, ja sigui a casa o a fora. Que segueixin, que s’impliquin, que intentin portar la màxima gent possible i segur que amb el seu esforç i el nostre farem coses molt grans. Ells s’ho deixen tot i nosaltres farem el mateix sobre la gespa.
Completa la frase. El Sant Andreu és…
La meva vida. Jo crec que m’ho ha donat, m’ho dona i em donarà tot el que soc. Espero seguir vinculat amb el Sant Andreu molts i molts anys.
Fotografia: Judit Andreu – UE Sant Andreu
