Aquest cap de setmana el Juvenil A del Sant Andreu comença la segona volta al camp del Real Zaragoza. Després d’un inici irregular, l’equip d’Iván Díaz-Cano ha començat a carburar i està fora de les posicions de descens amb un partit pendent al camp de l’Ebro, que es va ajornar per positius a l’equip andreuenc.
El capità de l’equip, Guillem Trilla, valora molt positivament el primer tram de curs del Sant Andreu i no amaga la seva il·lusió en quedar-se molts anys al Narcís Sala.
A continuació, l’entrevista completa.
Quina valoració fas de la primera volta?
La primera volta ha estat bastant bona. Esperàvem estar més o menys on estem, tot i que encara ens queda un partit ajornat, al camp de l’Ebro. Estic convençut que podem guanyar i acabar novens o desens.
Heu millorat notablement el rendiment en el darrer tram de la primera volta. Què ha canviat?
El canvi de sistema que ens ha fet veure l’Iván (i treballar-lo), ens ha ajudat a jugar millor. Tenim més pilota, tenim més espais i defensem molt millor. Estem més compactes i ens ha anat molt bé aquest canvi.
Heu notat canvi respecte a la temporada passada?
El canvi és molt gran. La categoria és millor, els jugadors són millors. El nostre equip també és molt diferent. L’any passat érem un equipàs, però teníem les nostres limitacions, aquest curs tots són molt bons, intentem treballant igual que l’any passat, però la categoria ens exigeix un plus.
Com és l’Iván com entrenador?
Tot i ser el més jove de la categoria, crec que és dels millors que hi ha. Des de la banqueta no ens para d’apretar i donar indicacions. Als entrenaments ens ensenya moviments que després, als partits, surten sempre. Que ens entreni ell és un luxe.
Hi ha unió dins del vestidor?
Som una pinya. Tot i que mentalment vam començar un pèl desconnectats, encara pensant en la temporada anterior, però quan vam fer el canvi de xip tot va canviar. Com més amics som, com més junts estem, millor van les coses dins del camp.
Tu mateix, i juntament amb dos companys més, ja heu debutat amb el primer equip.
Fa sis anys que jugo al Sant Andreu i per mi és un orgull haver jugat amb el primer equip. Quan vaig arribar els veia entrenar, els veia jugar… i pensava: algun dia m’agradaria estar aquí. Els altres dos companys que han debutat se senten igual i continuarem treballant per tenir més oportunitats.
El Sergi és un exemple a seguir?
Sí, va ser company més a l’eix de la defensa la temporada passada i em va ajudar molt. Tant personalment fora del camp com dins del camp. És un exemple a seguir.
Quin objectiu et marques aquesta temporada que falta? S’assolirà la salvació?
Com a mínim, salvar la categoria. Després, quedar com més a dalt possible. Crec que amb l’equip que tenim podem fer una molt bona temporada i mirar amunt, cap a la mitja taula.
I a llarg termini?
El Sant Andreu és casa meva. Tant de bo poder acabar jugant al primer equip. Seria un somni i tot un orgull.
Fotografia: Flash BDN
